Regne de Jerusalem: diferència entre les revisions

Balduí va estendre amb gran èxit les fronteres del regne, conquistant els ports d'[[Acre (Israel)|Acre]] ([[1104]]), [[Beirut]] ([[1110]]) i [[Sidó]] ([[1111]]), al mateix temps que exercia la seva sobirania sobre altres estats croats: el [[comtat d'Edessa]] (que ell havia fundat), el [[principat d'Antioquia]], i més tard, quan es va conquistar [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], el [[comtat de Trípoli]]. Igualment va tenir èxit en el seu defensa del regne enfront de les successives invasions musulmanes que va haver d'afrontar: la dels fatimites d'Egipte, als quals va vèncer en [[Ramla]] i en diferents llocs al sud-oest del regne; i la dels musulmans de [[Damasc]] i [[Mosul]], en el nord-est, en [[1113]]. Així mateix, va ser testimoni d'un augment en el nombre d'habitants llatins, degut al fet que la petita Croada de [[1101]] va portar reforços per al regne. Les ciutats-estat italianes de [[Venècia]], [[Pisa]] i [[Gènova]] van començar a jugar un paper molt important en el regne. Les seves flotes ajudaven a la presa dels ports, on posteriorment se'ls concedien barris que tenien gran autonomia econòmica. Balduí també va repoblar Jerusalem amb cristians nadius, després de la seva expedició més enllà del [[riu Jordà]] en [[1115]]. De totes maneres el regne mai va superar el seu aïllament geogràfic d'[[Europa]], ni va ser capaç d'augmentar les seves fronteres més cap a l'est amb fi de crear un front amb més possibilitats de defensa. Durant la major part de la seva història, el regne va restar confinat a una estreta franja de terra entre el [[Mediterrani]] i el riu Jordà; els territoris més enllà del Jordà estaven subjectes a guerres i constants ''razzies'', que finalment van provocar la seva caiguda.

 

 

== Vida en el regne ==

El regne de Jerusalem es va basar en un sistema [[Feudalisme|feudal]] similar al de l'Europa del seu temps, encara que amb importants trets propis. Per a començar, el regne ocupava només una petita franja de terreny i disposava d'escàs terreny agrícola. En la zona, a diferència de l'Europa medieval, l'economia havia estat predominantment urbana des de temps immemorials. Encara que la [[noblesa]] tècnicament posseïa terra, preferia viure a Jerusalem o en altres ciutats, prop de la [[Cort noble|cort]]. Igual que a Europa, els nobles posseïen els seus propis [[vassall]]s, al mateix temps que ells mateixos eren vassalls del rei; no obstant això, la producció agrícola es regulava per l'equivalent musulmà del sistema feudal (denominat ''itqa''), sistema que no va ser qüestionat pels croats. Encara que els musulmans (igual que els [[jueu]]s i els cristians orientals) van ser perseguits a les ciutats (i als musulmans al principi se'ls va prohibir l'entrada a Jerusalem), en les zones rurals van continuar vivint com abans. El ''rais'', cap de la comunitat musulmana, era una espècie de vassall del noble propietari de la terra en la qual vivia, però com de fet els nobles croats eren [[latifundi|terratinents]] absentistes, el ''rais'' i la seva comunitat tenien un alt grau d'autonomia. Conreaven aliments per als croats, però no estaven obligats a un servei militar com els vassalls europeus. Les ciutats-estat italianes, per la seva banda, no pagaven gens a pesar de posseir barris en les ciutats portuàries. Com a resultat de tot això els exèrcits cristians solien ser petits, i compostos per individus pertanyents a les famílies franceses de les ciutats. El problema més gran de la societat creuada era que un elevat percentatge de la població estava constituït per pelegrins i soldats que només romanien allí durant un temps. Per aquesta raó mai va arribar a consolidar-se una societat occidental estable i, per tant, es va fer necessari recórrer a la població local a la recerca d'efectius militars.

 

 

=== Economia ===