Diferència entre revisions de la pàgina «Ingmar Bergman»

m
cap resum d'edició
m (Corregit: és -> es)
m
Malgrat el talent que li és des d'aleshores reconegut,<ref name=Truffaut> [[#Truffaut|François Truffaut, Les pel·lícules de la meva vida]], pàg. 263-268</ref><ref> {{Citar publicació |cognom= Godard|nom= Jean-Luc|article= ''Ingmar Bergman, el cinema, el teatre, el llibre''| publicació=Gremese |lloc= |volum= |exemplar= |data=1999 |llengua=francès|pàgines= 58-64}}}</ref> les pel·lícules següents ''La font de la donzella'', agafada d'una balada sueca del [[segle XIV]], que li va valer el seu primer [[Oscar]] (1960) i ''Djävulens öga'' (1960), són poc apreciades per la crítica. ''La font de la donzella'', a diferència de films anteriors, tracta un tema religiós i renuncia gairebé íntegrament al diàleg per basar-se únicament en les imatges que s'executen amb un ritme lent i creen un fort lirisme i un ambient reflexiu. ''Djävulens öga'', per contra, és una obra una obra més alegre, amb un títol que traduït, vol dir ''L'ull del diable''. <ref name=Domarchi>[[#Domarchi|Domarchi, a propòsit de ''La font de la donzella'']], p.42</ref><ref name=Marcorelles>[[#Marcorelles|Louis Marcorelles]], pàg. 51-53</ref><ref name=Billard>[[#Billard|Pierre Billard, ''L'ull del diable'']], pàg. 102-103.</ref>
 
En aquesta època, estava pensant ena fer una pel·lícula diferent a les dels altres, en una illa. Així que va anar a visitar el [[Illes Orkney]], però no li satisfan i, per suggeriment d'algú, va anar al [[Mar Bàltic]] i descobreix l'illa àrida i desolada de [[Fårö]], el paisatge ideal que inspirarà la ''trilogia del silenci de Déu''. ''[[Såsom i en spegel]] '' , ''[[Els combregants]] ''(1962), premiada a [[Berlín]] i [[Viena]] i ''[[Tystnaden]]'' (1963),
 
Cal esperar ''Såsom i en spegel'' (1961), perquè el cineasta recuperi els seus llorers: va rebre l'[[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa]] i va ser presentada al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]].<ref name=Doniol>[[#Doniol|Jacques Doniol-Valcroze, ''Obert sobre aquests ocells únics'']]</ref><ref name=Beranger>[[#Beranger|Jean Béranger]], pàg. 41-45</ref><ref name=Salachas> [[#Salachas|Gilbert Salachas, ''A través del mirall'']]</ref> La pel·lícula té ressonàncies metafísiques, buscant l'existència de Déu per l'intermediari de la bogeria del seu personatge principal, Karin, interpretat per Harriet Andersson.<ref name=Doniol>[[#Doniol|Jacques Doniol-Valcroze, ''Obert sobre aquests ocells únics'']]</ref> És anunciat inicialment per Ingmar Bergman com el primer opus d'un tríptic de «pel·lícules de cambra», completat per les seves dues pel·lícules següents: ''[[Els combregants]]'' (1963) i ''[[Tystnaden]]'', (1963) una de les seves pel·lícules més escandaloses. <ref name=Beranger>[[#Beranger|Jean Béranger]]</ref> Però el cineasta tornarà més tard sobre la intenció de constituir una trilogia. ''Såsom i en spegel'' marca segons ell el final d'un cicle i ''Els Combregants'', una ruptura.<ref name=Conversa> [[#Conversa|Conversa amb Bergman]], pàg. 90-92.</ref>
116

modificacions