Titonos: diferència entre les revisions

'''Titonos''', o millor, '''Titó''' (grec antic: &#932;&#953;&#952;&#969;&#957;&#8057;&#962; -&#959;&#8166;; llatí: TithT&#299;th&#333;nus &#8211;&#299;), segons la [[mitologia grega]], fou un [[heroi grec]] fill de [[Laomedont]], rei de [[Troia]], i de la nimfa [[Estrimó]] (&#931;&#964;&#961;&#965;&#956;&#8061; -&#959;&#8150;&#962; / Strymo -ōnis). La [[deessa]] [[Eos]], enamorada, el va raptar. Durant molt de temps varen viure feliços al palau de la Deessa; quan l'Eos va veure que Titó anava envellint, moguda per l'amor que li tenia, va demanar a [[Zeus]] que li concedís la [[immortalitat]] per tenir-lo sempre al costat seu, petició que fou atesa, però Eos no se'n recordà de demanar també per a ell la [[joventut]] eterna, i així Titó va anar envellint com si fos un mortal, sense poder morir, de manera que al final, l'havien de guardar en un bressol. Quan ja estava completament xaruc i decrèpit, [[Eos]] va demanar a Zeus que li llevés la immortalitat. Com que Zeus no podia fer-ho, Eos, compadint-se'n, el transformà en [[Gríl·lid|xigala]]<ref>i no pas grill o llagost, com algunes vegades s'afirma</ref>. De les seues relacions amb la [[deessa]] varen néixer [[Mèmnon]] i [[Emació (fill de Titó)|Emació]].<ref>Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana'', plana 212. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1</ref>

En la literatura llatina, on sol aparèixer adornat amb els epítets ''Mygdonius'' i ''senex'', apareix per exemple a Virgili ("TithT&#299;th&#333;n&#299; crŏcĕūm līnquēns, Aurōră cŭbīlē)<ref>Eneida IV, v. 585.</ref>. D'altres fonts fóren: