Països àrabs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: comptes, l´anomenada -> comptes, l'anomenada |
m Corregit: especial l´estructura -> especial l'estructura |
||
Línia 2:
Els '''països àrabs''' o el '''Món Àrab''' ('''العالم العربي''', ''al-`ālam al-`arabī'') inclouen en la definició estàndar els 22 Estats i territoris de la [[Lliga Àrab]] que s´estenen des de l´oceà Atlàntic a l´oest fins el mar d´Aràbia en l´est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d´Àfrica i l'oceà Índic al sudest. Eixos països estan doncs escampats per [[Àsia]] sudoccidental i [[Àfrica]] sobre tot del nord. Combinadament tenen una població de 422 milions d´habitants a principis de 2013, amb més de la meitat per baix dels 25 anys d'edat. Tots eixos països tenen una forta identificació amb l'[[islam]], tot i que la zona no es defineix en termes religiosos, sinó més aviat ètnics: el que hom ha anomenat "la [[Àrabs|nació àrab]]". Molts dels països tenen extenses reserves de [[petroli]], nivells moderats d'[[alfabetització]] i una gran disparitat entre [[classe social|classes socials]].
Les [[frontera|fronteres]] dels diversos estats foren traçades per les [[potències colonials europees]] als segles [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]]. Sovint es tracta de línies rectes dibuixades damunt un mapa sense haver tingut en consideració les característiques geogràfiques i demogràfiques del territori, i en especial l
El nacionalisme àrab va sorgir durant la segona meitat del segle XIX, junt amb altres nacionalismes al sí de l´[[Imperi Otomà]]. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir un moviment anomenat [[panarabisme]] que aspirava a unir tots els països àrabs en una sola entitat política i que es va canalitzar en part mitjançant la [[Lliga Àrab]], que s´havia creat el 1945. Només [[Síria]], l'[[Iraq]], [[Egipte]] i el [[Iemen|Iemen del Nord]] van experimentar una unificació de curta durada. Les divisions colonials històriques i l'extensió geogràfica foren les raons principals del fracàs del panarabisme. El [[nacionalisme àrab]] també va tenir la seva força a la regió a mitjan [[segle XX]] i formava part de l'ideari de diversos líders egipcis, algerians, libis, siris i iraquians. Destacats nacionalistes àrabs foren [[Gamal Abdel Nasser]] (Egipte), [[Ahmed Ben Bella]] (Algèria), [[Hafez al-Assad]] i [[Bashar al-Assad]] (Síria), [[Muammar el Gaddafi|Moammar al-Qadhafi]] (Líbia) i [[Mehdi Ben Barka]] (Marroc).
| |||