La seva primera experiència laboral es va produir a 16 anys en un relat radiofònic, quan es va posar a fer l'udol d'un llop, ja que l'actor que posava la veu a un personatge que es transformava en un licantrop en un relat radiofònic, es va cansar i el vavaren triar a ell perquè fes aquesta feina. VaEn 1967, va entrar en el quadre escènic de ''Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya'', en 1967, juntament amb [[Constantino Romero]]. La primera lliçó que van rebre com a actors va ser per part del gran locutor, actor i mestre d'actors, [[Juan Manuel Soriano]]. Quan vavaren acabar aquesta primera classe, van anar tots junts a veure la representació número 100 de ''"La innocència jeu al sofà"'' de ''[[Jaume Picas i Guiu]]'', (Barcelona, 1921-1976), en el Teatre Windsor de Barcelona (ja desaparegut) i va sortir a cantar en aquesta funció [[Joan Manuel Serrat]]. A partir d'aquest moment, tant amb [[Joan Manuel Serrat|Serrat]] com amb [[Constantino Romero|Romero]], va néixer una gran amistat. Una amistat que ha durat fins a la mort de Constantino i amb Serrat encara perdura. El seu lema, que el va aprendre de la seva mare, quan va ser interrogada per un policia franquista és: ''Jo sóc lliure perquè ho decideixo jo, no perquè ho decideix vostè''. Considera també que les grans coses de la vida són gratuïtes o impossibles (l'amor, la bondat, la intel·ligència).<ref>Entrevista a Pedro Ruiz{{cita web
