Mussa ibn Nussayr: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Mussa ibn Nussayr''' (en [[àrab]] '''موسى بن نصير''', ''Mūsà ibn Nuṣayr'') (La Meca, ca. 640 - ?, ca. 717)
El seu nom complet era '''Abu-Abd-ar-Rahman Mussa b. Nussayr b. Abd-ar-Rahman b. Zayd al-Lakhmí''' (o '''al-Bakrí''') (en àrab, '''أبوعبد الرحمن موسى بن نصير بن عبد الرحمن بن زيد اللخمي أو البكري''', ''Abū ʿAbd ar-Raḥmān Mūsà b. Nuṣayr b. ʿAbd ar-Raḥmān b. Zayd al-Lakhmī (o al-Bakrī)''). Va néixer cap el [[640]] i el seu pare era un dels propers de [[
Cap a l'any [[700]] era governador d'[[Ifríqiya]] i va participar en la repressió d'una important revolta [[amazig]] al [[Marroc]], tot unificant la població d'aquesta zona amb l'ajuda de [[Tàriq ibn Ziyad]]. Per defensar-se de les constants amenaces de la flota de l'[[imperi bizantí]], va constituir-se ell mateix una flota amb la que va ser capaç de conquerir les [[Illes Balears]]. Va ser igualment a l'origen de la conquesta musulmana de la [[Península Ibèrica]]: el [[711]] va enviar-hi primer Tàriq ibn Ziyad però, envejós de les riqueses que aquest havia aconseguit, l'any següent va desembarcar ell mateix a [[Gibraltar]] i va conquerir [[Sevilla]], [[Mèrida]] i fins [[Saragossa]]. Finalment, el [[714]] va ser destituït i obligat a tornar a Orient, acusat de dur a terme una política massa independent del [[califat omeia]] de [[Damasc]].<ref>Curs de Christine Mazzoli-Guintard, professora a la universitat de Nantes</ref>
Sembla que es va distingir per la cobdícia quan era recaptador del ''kharaj'' a [[Bàssora]]; sospitós de malversar fons, va fugir a [[Egipte]], on governava el seu amic [[Abd-al-Aziz ibn Marwan]], i finalment va acabar pagant una multa de cent mil dinars al califa per ésser perdonat. Abd al-Aziz ben Marwani el va nomenar governador de l'Ifríqiya en substitució de [[Hassan ibn al-Numan]] el [[698]] o com a molt tard el [[699]]. Amb la col·laboració dels seus fills [[Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr|Abd-Al·lah]] i [[Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr]] derrotà els [[Hawwara]], els [[Zanata]] i els [[Kutama]], tribus [[berbers|amazigues]] del Magrib. Confirmat com a governador pel nou califa, [[Al-Walid I]], va continuar el seu avanç cap a [[Tànger]] i el [[Sus]], tornant després a Ifríqiya i deixant com a governador del Magreb occidental el seu [[mawla]] o llibert [[Tàriq ibn Ziyad]].▼
==Biografia==
El [[710]] Tàriq va manar a [[Tarif ibn Màlik]] de fer una petita expedició a la península Ibèrica, la qual li va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al regne visigot van demanar ajuda als musulmans, segurament a través del que havia estat governador bizantí de [[Ceuta]], [[Olban]]. Mussa va consultar què fer al califa Al-Walid I, qui segons la tradició li va contestar: "guarda't d'arriscar els creients a través dels perills d'una mar de violentes tempestes". Però sembla que Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo. ▼
▲Sembla que Mussa es va distingir per la cobdícia quan era recaptador del ''kharaj'' a [[Bàssora]]; sospitós de malversar fons, va fugir a [[Egipte]], on governava el seu amic [[Abd-al-Aziz ibn Marwan]], i finalment va acabar pagant una multa de cent mil
▲El [[710]] Tàriq va manar a [[Tarif ibn Màlik]] de fer una petita expedició a la península Ibèrica, la qual li va permetre comprovar que era fàcil arribar-hi. Els dos partits que es disputaven el poder al regne [[visigot]] van demanar ajuda als musulmans, segurament a través del que havia estat governador bizantí de [[Ceuta]], [[Olban]]. Mussa va consultar què fer al califa Al-Walid I, qui segons la tradició li va contestar: "''guarda't d'arriscar els creients a través dels perills d'una mar de violentes tempestes''". Però sembla que Mussa, temptat pel tresor reial visigot, va desobeir-lo.
Tàriq va creuar l'estret el [[711]], segurament com aliat del pretendent [[Àquila II|Àquila]] (que tenia el suport de la [[Tarraconense]] i la [[Septimània]]), i va derrotar a la [[Batalla de Guadalete (711)|batalla de Guadalete]] el rei visigot [[Roderic]] (que tenia el seu suport principal a la [[Bètica]] i [[Lusitània]]), i es va apoderar del tresor reial visigot, el qual havia de lliurar a Mussa, descomptada la cinquena part per al califa. Tot seguit ocupà [[Medina-Sidònia]], [[Carmona]] i [[Sevilla]] sense lluita .
Linha 12 ⟶ 14:
El [[712]] Mussa va deixar el seu fill Abd-Al·lah com a governador delegat a Ifríqiya i, acompanyat del seu altre fill Abd-al-Aziz, va passar amb un exèrcit de divuit mil homes a territori visigot. Va [[Setge de Mèrida|atacar Mèrida]], on es concentraven les forces afins a Roderic (potser fins i tot aquest mateix, si és que no havia mort el [[711]]), i que fou ocupada després d'un any de setge el ([[30 de juny]] del [[713]]). Durant aquest setge, el rei Àquila es va presentar a [[Toledo]] i Tàriq el va enviar a Mussa, el qual era partidari d'establir el domini musulmà a Hispània. Mussa no va concedir ni negar res a Àquila, i el va remetre al califa. Avançat el [[712]] o potser el [[713]], Àquila va sortir del regne acompanyat d'un nombre important de magnats gots, camí de [[Damasc]], mentre un emissari de Mussa feia el mateix camí amb un missatge recomanant l'annexió.
De Mèrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, que s'obligaven a ser fidels al valí d'Hispània (títol que ara s'arrogava Mussa), a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; a canvi, se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''comes'' i ''duces'' que se sotmetien se'ls donaven les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat a la conquesta, menys la cinquena part per al califa. Els impostos recaptats serien per a Mussa, que enviaria la cinquena part al califa.
Mussa va marxar contra l'est del país, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucció de [[Tarraco]], on Àquila primer i segurament després Ardó, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistència va fer desistir Mussa de seguir cap a [[Narbona]], capital d'Ardó. Llavors Mussa va fer el seu avanç cap a l'oest. Conquerí [[Seguia]] ([[Ejea de los Caballeros]]), però les terres, que havien d'ésser distribuïdes entre els soldats, després de deduir la cinquena part del califa, no ho van ser. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perdó, tot i que es suposa que era un gest cap als vascons que vivien a la ciutat, ja que tot seguit havia de penetrar en terres vascones i volia entrar-hi amb bon peu. Però el país va resultar ser tant pobre i la gent anava tant despullada que Mussa, decebut, en va sortir ràpidament després de rebre un submissió més que teòrica. D'allí va passar al territori de la depressió basca, [[la Rioja]], i, tot esquivant prudentment [[Astúries]], on s'hi havien reagrupat alguns magnats gots resistents, a [[Cantàbria]], on els magnats locals es van sotmetre ràpidament, passant llavors a [[Galícia]] on tampoc va trobar resistència.
Linha 20 ⟶ 22:
Mussa i Tàriq, a l'arribar a Damasc, van caure en desgràcia per la seva desobediència, però la mort del califa va evitar altres conseqüències, encara que [[Sulayman ibn Abd-al-Malik]], el nou califa, va manifestar la seva hostilitat a Mussa. El [[716]] o [[717]] es trobava a [[Regió de Síria|Síria]], on els historiadors àrabs li atribueixen fets llegendaris. Va morir cap al [[717]].
==Referències==
{{referències}}
{{ORDENA:Mussa Ibn Nussayr}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||