Nacionalitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de: 188.77.163.162 (discussió) fins l'última edició de: Legobot
He canviat els primers paràgrafs per eliminar biaixos d'ideologia nacionalista en la definició. D'aquesta manera s'harmonitza amb les definicions més elaborades i objectives en altres idiomes, com l'anglès i l'espanyol.
Línia 1:
Nacionalitat és un concepte polisèmic utilitzat en ciències socials, dret constitucional i relacions internacionals; que pot referir-se a:
La '''nacionalitat''', en el [[dret civil]] i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una [[nació]] o [[estat]]<ref name=encartaen>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761559423/Nationality.html Nationality]. MSN Encarta. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> i el conjunt de deures i drets que això comporta.<ref name=encat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0195888 Nacionalitat]. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> En alguns sistemes polítics hom distingeix entre la nacionalitat i la [[ciutadania]], i aquesta última gaudeix un estatus polític superior incloent-hi la participació sense cap tipus de restricció en els afers governamentals.<ref name=encartaen/>En el sentit més estès, la nacionalitat, en el [[dret civil]], és la constitució jurídica que s'atribueix als ciutadans o súbdits d'un estat,<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=nacionalitat&operEntrada=0 Nacionalitat]. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> és a dir, la situació de l'individu per la subjecció o pertinença a un estat i a les seves lleis.<ref>[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0092666 Nacionalitat]. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> Per nacionalitat també s'entén com el caràcter nacional; condició ètnica, solidaritat política, històrica i institucional que constitueix una [[nació]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0125497 Nacionalitat]L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2008]</ref> En algunes constitucions o estats, s'entén com a nacionalitat, una [[nació sense estat]] però amb algun tipus d'autonomia.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0195889 Nacionalitat]<sup>1</sup> L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> Així, per exemple, a [[Espanya]], la [[constitució espanyola]], designa com a [[nacionalitat històrica]] tots aquells territoris històrics i geogràfics, sense especificar-los,<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.tp.html Article 2]. Constitució espanyola. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> amb una identitat especial, històrica i cultural.<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=nacionalidad Nacionalidad]. RAE. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref>
 
'''Nacionalitat jurídica''', administrativa o de passaport: la pertinença d'una persona a un ordenament jurídic concret. Aquest vincle d'un individu amb un Estat genera drets i deures recíprocs, i per al constitucionalisme contemporani implica el concepte de sobirania nacional.1 Per exemple: argentí, mexicà, canadenc, brasiler, colombià, peruà, veneçolà, rus, espanyol, francès, etc. Aquest significat és predominant en les relacions internacionals i en llengues com l'anglès (veure la definició en àngles de nacionalitat que comenca així: "Nationality is the legal relationship between a person and a nation state".
La [[nacionalitat d'origen|nacionalitat originària]] s'adquireix mitjançant el ''[[ius soli]]'' (dret de sòl) —és a dir, atribuïda a totes les persones que hagin nascut en territori nacional, sense importar la nacionalitat dels pares—el ''[[ius sanguinis]]'' (dret de sang), és a dir, atribuïda a totes les persones segons la nacionalitat del seu pare o mare, sense importar el territori on hagin nascut—o una combinació d'ambdues. La [[nacionalitat derivativa]] s'adquireix per [[nacionalitat per opció|opció]] o per [[naturalització|carta de naturalització]] i es considera un canvi de la nacionalitat originària,<ref name=encartaes/> i per tant, sovint s'atorga com a "nacionalitat no originària". En aquest cas, cada estat determina les condicions i els requeriments per al canvi de nacionalitat i la conservació o no de la nacionalitat originària,<ref name=encat/> permetent o prohibint així la [[ciutadania múltiple|doble nacionalitat]].
 
'''Nacionalitat identitària o de sentiment''': la pertinença a un grup social de forta personalitat identitària ( el caràcter nacional d'un poble), que s'identifica amb el concepte (també polisèmic) de nació, especialment en el context del nacionalisme que s'imposa com ideologia constitutiva de l'estat-nació a partir del segle XIX. La identificació d'aquest concepte amb l'anterior depèn de l' aplicació de l'anomenat principi de nacionalitat (identitat entre nació i Estat ), que històricament es va pretendre generalitzar a Europa després de la Primera Guerra Mundial (com a conseqüència dels anomenats 14 punts de Wilson ) i en la major part del món després de la Segona Guerra Mundial (processos de descolonització); tal pretensió en ambdós casos va demostrar ser impossible de realitzar en la pràctica, donada la multiplicitat d'identitats i confusió entre diferents comunitats, cultures, llengües, religions, territoris i fronteres. Per exemple: Basc, català, quebequesa, californià, nayarita, sinaloense, jalisciense, huichol, cora, tepehuano, serrà, costaner, etc.
La relació de l'estat amb les persones que gaudeixen de la nacionalitat genera drets i obligacions mútues, com ara la prestació del [[servei militar]] o la declaració d'[[impost]]os.<ref name=encartaes>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761559423/Nacionalidad.html Nacionalidad]. MSN Encarta en castellà. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> En l'àmbit del dret públic, la nacionalitat també representa un vincle polític mitjançant el qual l'individu gaudeix del [[dret de vot]]ar o ser elegit per un càrrec públic.<ref name=encartaes/>
 
'''Nacionalitat històrica:''' es la denominació que la Constitució espanyola de 1978 reserva per a certes comunitats autònomes, en lloc de la denominació comuna de regiones.
 
La [[nacionalitat d'origen|nacionalitat originària]] s'adquireix mitjançant el ''[[ius soli]]'' (dret de sòl) —és a dir, atribuïda a totes les persones que hagin nascut en territori nacional, sense importar la nacionalitat dels pares—el ''[[ius sanguinis]]'' (dret de sang), és a dir, atribuïda a totes les persones segons la nacionalitat del seu pare o mare, sense importar el territori on hagin nascut—o una combinació d'ambdues. La [[nacionalitat derivativa]] s'adquireix per [[nacionalitat per opció|opció]] o per [[naturalització|carta de naturalització]] i es considera un canvi de la nacionalitat originària,<ref name=encartaes/> i per tant, sovint s'atorga com a "nacionalitat no originària". En aquest cas, cada estat determina les condicions i els requeriments per al canvi de nacionalitat i la conservació o no de la nacionalitat originària,<ref name=encat/> permetent o prohibint així la [[ciutadania múltiple|doble nacionalitat]].
 
La [[nacionalitat derivativa]] s'adquireix per [[nacionalitat per opció|opció]] o per [[naturalització|carta de naturalització]] i es considera un canvi de la nacionalitat originària,<ref name="encartaes">[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761559423/Nacionalidad.html Nacionalidad]. MSN Encarta en castellà. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> i per tant, sovint s'atorga com a "nacionalitat no originària". En aquest cas, cada estat determina les condicions i els requeriments per al canvi de nacionalitat i la conservació o no de la nacionalitat originària,<ref name="encat">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0195888 Nacionalitat]. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> permetent o prohibint així la [[ciutadania múltiple|doble nacionalitat]].
 
== Vegeu també ==