Cal·listo (satèl·lit): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/
Línia 32:
| discoverers = [[Galileu Galilei]]<br />[[Simon Marius]].<ref name=Galileu>[http://www.physics.emich.edu/jwooley/chapter9/Chapter9.html Sidereus Nuncius]</ref>
}}
'''Cal·listo''' (del [[grec]] ''Καλλιστώ'') és un [[satèl·lits de Júpiter|satèl·lit de Júpiter]] descobert el [[1610]] per [[Galileo Galilei]].<ref name=Galileu/> És el tercer [[satèl·lit natural|satèl·lit]] més gran del [[Sistema Solar]] i el segon més gran del sistema jovià, després de [[Ganimedes (satèl·lit)|Ganimedes]]. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], però només un terç de la seva [[massa]]. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] amb un radi orbital de 1880000d'1.880.000 quilòmetres aproximadament.<ref Name=orbita/> No és influït per la [[ressonància orbital]] que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: [[Ió (satèl·lit)|Ió]], [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de [[forces de marea]] que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans.<ref name=Musotto2002> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Icar..159..500M Simulacions numèriques de les òrbites dels satèl·lits galileans] + [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-46THB2H-P&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=a8ff3c1edee9838da74c23cbf4becf61 10.1006/icar.2002.6939.]</ref> Cal·listo té una [[rotació síncrona]], és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital: igual que la [[Lluna]] amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter. La superfície de Cal·listo no està tan influïda per la [[magnetosfera]] de Júpiter com els altres satèl·lits interiors, ja que la seva òrbita és més llunyana respecte als satèl·lits interiors.<ref Name=Cooper2001> [http://icymoons.com/europaclass/Cooper_gllsat_irrad.pdf Radiació iònica dels satèl·lits galileans]</ref>
 
Aquest satèl·lit està compost aproximadament de parts iguals de [[roca]] i gel, amb una [[densitat]] mitjana d'uns 1,83 g/cm<sup>3</sup>. Els components detectats mitjançant la [[signatura espectral]] de la superfície inclouen gel, [[diòxid de carboni]], [[silicat]]s, i [[material orgànic|materials orgànics]]. La investigació de la sonda espacial [[Galileo (sonda)|Galileo]] va revelar que Cal·listo té un [[nucli planetari|nucli]], compost principalment de silicats, i a més a més, la possibilitat d'un oceà intern d'aigua líquida a una profunditat superior a 100 quilòmetres.<ref name=Kuskov2005> [http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Icar..177..550K Estructura interna de Cal·listo i Europa] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-458NDRN-58&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=d711506955343f0d801935312d4b82f1 10.1006/icar.2000.6498.]</ref><ref name=Showman1999> [http://www.lpl.arizona.edu/~showman/publications/showman-malhotra-1999.pdf Els satèl·lits galileans] [http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/286/5437/77 10.1126/science.286.5437.77] [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10506564 PMID 10506564.] </ref>
Línia 66:
La superfície del tercer satèl·lit més gran del sistema solar té una albedo d'un 22%, és a dir, [[reflexió|reflecteix]] el 22% de la [[llum]] que hi arriba.<ref name=Moore2004/> La composició de la superfície es considera, en termes generals, molt similar a la resta de la composició del satèl·lit. L'[[espectroscòpia]] ha revelat la presència d'aigua gelada amb longituds d'ona de 1,04, 1,25, 1,5, 2,0 i 3,0 [[micròmetres]].<ref name=Moore2004/> L'aigua gelada sembla bastant present a la superfície de Cal·listo, amb una fracció de la massa total d'aproximadament del 25% al 50%.<ref name=Showman1999/> L'anàlisi d'alta resolució de l'[[espectre]] de les ones [[infraroig|infraroges]] i [[ultraviolat|ultraviolades]] obtingudes per la [[sonda Galileo]], han revelat diversos materials independents del gel a la superfície: [[magnesi]], [[ferro]], [[silicats]],<ref name=Moore2004/> [[diòxid de carboni]],<ref name=Brown2003>[http://adsabs.harvard.edu/abs/2003Icar..164..461B "Observacions visuals i amb espectròmetre cartogràfic d'infraroig (VIMS) de la Cassini durant el sobrevol de Júpiter] [http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-48TMCCP-2&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=03ebd92a6c1a6a799708fe4ed271b9d9 10.1016/S0019-1035(03)00134-9] </ref> [[diòxid de sofre]],<ref name=Noll1996> [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc97/pdf/1852.PDF Detecció d'SO<sub>2</sub> a Cal·listo amb el Telescopi Espacial Hubble]</ref> possiblement [[amoníac]] i diversos [[compostos orgànics]].<ref name=Moore2004/><ref name=Showman1999/> La informació també indica que la superfície del satèl·lit és extremadament heterogènia en petita escala. Petites i brillants zones d'aigua gelada estan barrejades amb roques també mesclades amb gel (de diversos materials), i vastes zones fosques de materials independents del gel.<ref name=Moore2004/><ref name=Greeley2000/>
 
La superfície de Cal·listo és asimètrica; l'hemisferi principal —l'hemisferi que "mostra" la cara cap al moviment orbital en aquest cas, de Cal·listo—{{Ref_label|G|g|none}} és mesmés fosc que l'hemisferi "endarrerit" (l'altre hemisferi). Això és diferent dels altres tres satèl·lits galileans, on el que passa és tot el contrari.<ref name=Moore2004/> Es creu que l'hemisferi "endarrerit" de Cal·listo és abundant en [[diòxid de carboni]], {{Ref_label|G|g|none}} mentre que l'hemisferi principal és més abundant en [[diòxid de sofre]].<ref name=Hibbitts1998> [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2000/pdf/1908.pdf Distribucions de CO<sub>2</sub> i SO<sub>2</sub> a la superfície de Cal·listo]</ref> Molts dels [[cràter d'impacte|cràters d'impacte]] relativament joves, com el cràter [[Adlinda (cràter)|Adlinda]], són abundants en diòxid de carboni.<ref name=Hibbitts1998/> En conjunt, la composició química de la superfície, especialment a les àrees fosques, sembla semblant a la dels [[Asteroide|asteroides tipus "D"]],<ref name=Greeley2000/> les superfícies dels quals estan formades per materials carbònics.
 
=== Estructura interna ===