Regió de Brussel·les-Capital: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a 6 anys. La la seva tieta -> a 6 anys. La seva tieta
m Corregit: ixedors del l'escriptura -> ixedors de l'escriptura
Línia 115:
Segons l'últim cens de Bèlgica, del 1991, hi havia un 63,7% dels habitants de la regió de Brusseŀles-Capital que va contestar que eren ciutadans belgues, havien nascut com a tals a Bèlgica. No obstant això, ha hagut nombroses migracions individuals o familiars cap Brusseŀles des de finals del segle XVIII, inclosos refugiats polítics ([[Karl Marx]], [[Víctor Hugo]], [[Pierre-Joseph Proudhon]] o [[Léon Daudet]] per exemple) de països veïns o de més allunyats, així com a mà d'obra, antics estudiants estrangers o expatriats, i moltes famílies belgues de Brusseŀles, compten com a mínim amb un avi estranger. I fins i tot entre els belgues, molts es van convertir en begues recentment.
 
El dialecte original neerlandès de Brusseŀles és una forma de brabançó (la variant del neerlandès parlat a l'antic [[Ducat de Brabant]]) amb un nombre significatiu dels préstecs del francès, i encara sobreviu entre una minoria d'habitants anomenats ''Brusseleers'', molts d'ells bi o multilingües, o educats en francès i desconeixedors delde l'escriptura del neerlandès. Brusseŀles i els seus suburbis han evolucionat de ser una ciutat de parla dialectal neerlandesa vers una ciutat principalment de parla francesa.
 
La identificació personal dels habitants amb una ètnia i nació varia molt en funció dels orígens de la