Alfredo Baldomir Ferrari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Alfredo Baldomir''' (Paysandú, 27 d'agost de 1884 - Montevideo, 24 de febrer de 1948), va ser un militar, arquitecte i [[pol...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Polític
'''Alfredo Baldomir''' ([[Paysandú]], [[27 d'agost]] de [[1884]] - [[Montevideo]], [[24 de febrer]] de [[1948]]), va ser un [[militar]], [[arquitecte]] i [[polític]] [[Uruguai|uruguaià]]. Va ser president constitucional entre [[1938]] i [[1942]].▼
| nom = <big>Alfredo Baldomir</big>
| imatge =
| width =
| height =
| caption =
| data de naixement = [[27 d'agost]] de [[1884]]
| lloc de naixement = [[Paysandú]] ([[Uruguai]])
| data de defunció = [[24 de febrer]] de [[1948]]
| lloc de defunció = [[Montevideo]] ([[Uruguai]])
| office = [[President de l'Uruguai]]
| term_start = [[19 de juny]] de [[1938]]
| term_end = [[1 de març]] de [[1943]]
| predecessor = [[Gabriel Terra]]
| successor = [[Juan José de Amézaga]]
| constituency =
| office2 =
| term_start2 =
| term_end2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| constituency2 =
| office3 =
| term_start3 =
| term_end3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| constituency3 =
| partit =
| professió = [[Militar]] i [[arquitecte]]
| parella =
| web =
| footnotes =
}}
▲'''Alfredo Baldomir''' ([[Paysandú]], [[27 d'agost]] de [[1884]] - [[Montevideo]], [[24 de febrer]] de [[1948]]), va ser un [[militar]], [[arquitecte]] i [[polític]] [[Uruguai|uruguaià]]. Va ser president constitucional entre [[1938]] i [[
Autor del "cop" denominat "bo", que va restablir drets constitucionals suprimits durant la reforma de 1934 propiciada per la Dictadura de Terra iniciada el [[1933]]. Baldomir havia contribuït en forma fonamental al cop d'Estat terrista com a cap de Policia de Montevideo. Durant aquell període també va ocupar el Ministeri de Defensa. Home polifacètic, va iniciar la seva trajectòria militar com a alferes el 1905 i va ser ascendit a general el 1935. Des dels 27 anys va alternar la professió de les armes i la vida pública amb la seva condició d'arquitecte.
| |||