Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: (conegut com Guiu Jofré -> (conegut com a Guiu Jofré
m Corregit: nint sota ma. Quan Gui -> nint sota mà. Quan Gui
Línia 13:
Des de [[1044]] Agnès va deixar el poder al ducat d'Aquitània i comtat de Poitiers al seu fill Guillem VII. Va intentar obtenir pel seu segon fill Guiu (conegut com a Guiu Jofré) el [[ducat de Gascunya]], casant-lo Garsenda, filla d'Aldebert II de [[comtat de Périgord|Périgiord]] i d'Alausia, segona filla de Sanç Guillem de Gascunya. Al mateix temps Agnès va nomenar un dels seus fidels, Arquimbald, arquebisbe de Bordeus. Fort d'aquestos suports i de l'ajuda de contingents del seu sogre Jofré Martell, Guiu es va llançar a la conquesta del ducat contra [[Bernat Tumapaler]] [[comtat d'Armanyac|comte d'Armanyac]] d'une part, i el [[vescomtat de Bearn]], d'altra part, fins que es va arribar a un acord: Bernat conservava el títol de duc de Gascunya, sa germana Adelais d'Armanyac es va casar amb Gastó el fill gran del vescomte de Béarn, i Guiu Jofré va esdevenir [[comtat de Bordeus|comte de Bordeus]] i d'[[comtat d'Agen |Agen]]. Aixó va durar fins a [[1052]] quan Bernat d'Armanyac va cedir, sota contracta i a canvi d'una forta suma de diners, el títol de duc de Gascunya a Guiu Jofré.
 
Després de [[1047]] Agnès va contribuir a les males relacions entre el seu fill [[Guillem VII d'Aquitània]] i el seu sogre [[Jofré II Martell]] d'Anjou que va posar a Guillem en situació difícil. Finalment el [[1053]] Agnès fou apartada de la cort del seu fill. Va continuar no obstant intervenint sota ma. Quan Guiu Jofré va ser proclamat duc d'Aquitània com a Guillem VIII, fou encara més separada dels afers.
 
Va morir el [[9 de novembre]] de [[1068]] i fou enterrada a Saint Nicolas de Poitiers.