Aulus Gabini (cònsol): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: obstacle fins Alexandria -> obstacle fins a Alexandria
m Corregit: btenir la ma de Bereni -> btenir la mà de Bereni
Línia 19:
En arribar a [[província romana de Síria|Síria]] va trobar el districte de [[Judea]] (que en depenia) agitat per les disputes familiars. [[Hircà II]] i [[Aristòbul II de Judea]] s'havien disputat el poder i Pompeu havia fallat a favor d'Hircà, reconegut Gran Sacerdot mentre Aristòbul i les seves dues filles i dos fills [[Alexandre]] i [[Antígon]], van ser fets presoneres; però Alexandre s'havia escapat i havia retornat al país deposant a Hircà. Gabini va imposar la rendició d'Alexandre i el restabliment d'Hircà. Llavors va dividir el país en cinc districtes per cadascun dels quals va crear un consell suprem (''de Bell. Jud.'' 1.6.).
 
A l'[[imperi Part]] els dos fills de [[Fraates III de Pàrtia]] (69-57 aC), [[Orodes II de Pàrtia|Orodes]] i [[Mitridates III de Pàrtia|Mitridates]], es disputaven també el poder i Mitridates va comprar el suport de Gabini, i aquest va organitzar una expedició però la va abandonar per una cosa més productiva: [[Ptolemeu XII Auletes]] fou expulsat del seu regne i els alexandrins van posar al tron a la seva filla [[Berenice IV]]; aquesta es va casar amb el rei selèucida [[Seleuc VII Kybiosaktes]] que probablement ja no tenia més que un poder local. Berenice se'n va desfer aviat abans del [[56 aC]] i llavors es va casar amb [[Arquelau I de Comana]]. La reina es volia casar amb un home de sang reial i Arquelau va jugar be les seves cartes ja que va insinuar que era fill de [[Mitridates VI Eupator]] i no pas del general [[Arquelau (general)|Arquelau]] com era la realitat. Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la ma de Berenice, però al mateix temps també fou subornat per [[Ptolemeu Auletes]] per que el restaurés al tron.
 
Gabini va complir la promesa feta a Ptolemeu i va anar amb un exercit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, va morir en batalla i Gabini va restaurar a Auletes ([[55 aC]]). Gabini va fer l'atac a Egipte contra les ordres del senat (que ho havia prohibit per decret) i contra un [[oracle]] sibil·lí, però amb el suport del comandant de [[cavalleria]] [[Marc Antoni]] (el futur [[triumvir]]) i per l'ajut financer de [[Antípater d'Idumea]] que buscava aliats per imposar-se al tron en el lloc dels macabeus. Marc Antoni fou qui va ocupar [[Pelusium]] i l'exèrcit romà va poder avançar sense obstacle fins a [[Alexandria]]. Els rics d'Alexandria foren executats per ordre d'Auletes, i les seves riqueses confiscades per pagar el fabulós suborn que s'havia de donar a Gabini.