Regne d'Elimaida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i Bustis. Quaranta cinc ciutats m -> i Bustis. Quaranta-cinc ciutats m
m Corregit: emanar la ma d'una pri -> emanar la mà d'una pri
Línia 17:
Vers el 671 aC les províncies medes es van revoltar. La direcció va correspondre a Kaštariti de Karkašši, Dusanni de Saparda, i Mamitiaršu de Maday o [[Mataa]], que van aconseguir l'aliança de [[Manna]], dels cimmeris i dels escites (aquestos dirigits per Partatua). Kishesim i la província a l'oest d'aquesta, Bit Hamban, foren atacades. Vers el 670 la regió de Kišesim o Kishesim (també Kišesi, Kišasa, Kišusimai, probablement al nord-oest d'Hamadan) fou atacada pels medes i la seva capital Kišasa (probablement [[Ecbatana]]/Hamadan) fou capturada (o almenys va estar a punt de ser-ho). La terra d'Harha o Kharkha (oest d'[[Hamadan]], regió de Sonqor-Aliabad) fou també ocupada; la ciutat de Sissirtu (agregada per Sennàquerib a Bit Barrua, es a dir la regió de [[Kirmanshah]]-Kangavar) a la terra d'Harha, fou ocupada pels medes dirigits per Kaštariti o Fraortes (amb ajut cimmeri-escita). I Ellipi (regió de Kirmanshah-Borudjerd-Khurramabad) fou atacada deixant molt vulnerable la província de Bit Humban (a l'est del Diyala, Mandali, Kasr-i Shirin, Sar-i Pol-i Zohab, i Shahabad). Kaštariti, rei dels [[cassites]] (Bit-Kašši o Bit Kassi, una regió muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-Dezful-Kuhdašt) va atacar les ciutats de Karibti i Ušiši i es va aliar al cap mede Mamitiaršu i a Dušanni de Šaparda o Shaparda (més al nord a la zona de Bijar-Šarīfābād-Zanǰān) per saquejar les ciutats de Kilman i Sandu. Alguns escites van assetjar Bīt-Kāri (Bit Kari), al sud-est d'Hamadān.
 
Assíria va intentar negociar i el rei escita va demanar la ma d'una princesa assíria, i en el document agafa el títol de rei del país d'Ishkuza (Iškuza) que no ha estat identificat i es pensa que podria estar cap al [[Regne d'Elam]]. El resultat final no es coneix però els assiris van conservar essencialment Parsua, Zamua, Kishesim i Kharkhar, però Mèdia, incloent Ellipi, es va fer independent. El 669 aC una carta dels arxius reials assiris l'esmenta com estat independent junt amb Urartu, Manna i [[Khubushkia]] (Hubuškia) i això es repeteix en el període del 669 al 662 aC tot i que formalment Assíria reclamava encara la sobirania.
 
Els escites i cimmeris es van aliar a [[Manna]], van conquerir la fortalesa de Dūr-Ellil i van atacar l'establiment de Šarru-iqbi, que van ocupar. Els territoris perifèrics com [[Allabria]] foren també ocupats i Manna i Assíria van esdevenir frontereres des de Mèdia al Gran Zab. Però sota [[Assurbanipal]] vers 659 aC els assiris van recuperar el control, arribant a Izirtu, la capital de Manna (que no van poder ocupar) i el poble es va revoltar contra el rei Akhsheri (Ahšeri) i el van matar i van passejar el seu cadàver pels carrers. Els seus germans, família i clan foren mort per les armes. Un fill, Ualli, es va escapar de la matança i va esdevenir després rei, i ferm aliat assiri, assegurant així la seguretat al nord de Parsua i Ellipi, però amb aquest territori ja en poder dels medes.