Khilakku: diferència entre les revisions

m
Corregit: al rei de Tabal, Amris o Ambari junt amb la ma de la sev -> al rei de Tabal, Amris o Ambari junt amb la mà de la sev
Cap resum de modificació
m (Corregit: al rei de Tabal, Amris o Ambari junt amb la ma de la sev -> al rei de Tabal, Amris o Ambari junt amb la mà de la sev)
El regne es va fundar després del enfonsament de l'[[imperi Hittita]] el [[1185]] però la seva història es desconeguda fins que s'esmenta al segle IX aC vers el [[859]] aC quan Assíria va atacar [[Bit Adini]] on regnava Akhuni; des de Bit Adini el rei Salmanassar III va passar al país de [[Gurgum]] (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al [[regne de Samal]] (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de [[Patin]], d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de [[Khati]] o [[Karkemish]]; el rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les [[muntanyes Amanus]]; després el assiris van creuar l'[[Orontes]] i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim (Khattina o Patin), que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el [[regne de Que]], el nom del rei no està indicat), es a dir la plana cilícia, al rei Pikhiris de [[Khilikka]] (Cilícia), o sigui la part muntanyosa, i al rei Bur Anati (But Anat) de [[Yasbuk]] (un cap local arameu), però els aliats foren derrotats per [[Salmanassar III]] i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del [[golf d'Issos]] (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat. Khilikku i Que van esdevenir tributaris i haurien pagat durant més o menys un segle però a meitat del segle següent eren independents.
 
Segurament va esdevenir altre cop tributari d'Assíria poc després del 740 aC però no s'esmenta. Vers el 718 aC el país fou conquerit pels assiris però segurament per dificultats d'administració Sargon II (722-705 aC) el va cedir poc després al rei de [[Tabal]], Amris o Ambari junt amb la ma de la seva pròpia filla, i a la inscripció s'afegeix que Khilikki sempre havia estat independent de Tabal. Però vers el 715 aC el rei de Tabal va fer aliança amb Urzaha ([[Rusa I]], anomenat Urza pels assris) d'[[Urartu]], i amb Mita ([[Mides III]]) rei dels [[muskhi]] ([[Regne de Frígia|Frígia]]). Urartu fou derrotada el 713 aC i el 712 aC Tabal fou sotmesa militarment a [[Assíria]]; Amris o Ambari fou fet presoner i portat a Assíria amb els seus parents i pertinences i els magnats del país, i uns 100 carros. Es van establir uns assiris (pro-assiris?) devots al govern i un tinent governador amb autoritat sobre aquestes, i es va fixar el tribut.
 
A la mort de Sargon II el 705 els [[muskhi]] van donar suport a la revolta de Gurdi de Til-Garimmu, que podria ser el «kulummeu» embolicat en la mort de Sargon II i el intent de Sargon de suprimir les seves activitats (705 aC); Gurdi, aliat als muskhi i a magnats de diversos llocs de Cilícia, hauria unificat parts de Tabal, [[Azitawadda]], [[Kaska]], [[Meliddu]]/[[Kammanu]] i [[regne de Que|Que]] sota la seva autoritat amb centre a [[Til-Garimmu]] mentre Assyria va conservar Meliddu (ciutat) i algunes altres fortaleses, i els països de Kummukh, Gurgum i Sam'al; vers el 703 els assiris van recuperar Que i Khilakku. A aquesta darrera la dinastia de Tabal havia conservat el poder i va acceptar de bona gana el protectorat assiri. Aixó va durar fins el 696 aC quan Khilakku i Que es van perdre a causa d'una revolta dirigida per l'''hazanu'' d'Illubra, una ciutat a Que, de nom Kirua; la revolta hauria abraçat Que, Khilliku i part de Tabal; Senaquerib diu que les comunicacions amb Que estaven tallades pels rebels temporalment, però finalment la revolta fou aplanada. El 695 els assiris van ocupar Til Garimmu, [[Tars (Turquia)|Tars]] i Ingirra (la grega Ankiale, transcrit Anquiale), i la capital fou destruïda.
1.165.781

modificacions