Regne de Capadòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'disoldre' per 'dissoldre' |
m Corregit: ferir la ma de Cleòpatr -> ferir la mà de Cleòpatr |
||
Línia 3:
Els antecedents del regne cal buscar-los al [[sàtrapa]] [[Datames]], primer [[rei]] de la dinastia dels [[Datamides]]. Mort Datames el {{aC|361}} el va succeir com a sàtrapa el seu fill [[Ariamnes II|Ariamnes]], que va restar lleial a [[Pèrsia]]. Vers el {{aC|350}} va morir Ariamnes, i el va succeir el seu fill [[Ariarates I|Ariarates]]. Després de tot el que havia passat amb Datames, pare d'Ariamnes, els sàtrapes que el seguiren semblen haver estat en bons termes amb el rei de Pèrsia. El {{aC|333}} després de la [[Issos|batalla d'Issos]], Ariarates va restar de fet independent. Els macedonis no es van acostar al país i a finals del {{aC|331}}, probablement després de rebre les notícies de la [[Gaugamela|batalla de Gaugamela]] o d’[[Arbela]], Ariarates va prendre el títol de rei.
No fou fins el {{aC|322}} que els macedonis es van decidir a entrar al país. [[Perdicas d'Orèstia|Perdicas]] va enviar allí a [[Antígon el borni|Antígon]], sàtrapa de [[Regió de Frígia|Frígia]], i al sàtrapa de [[Frígia Hel·lespòntica]], en ajut d’[[Èumenes de Cardia]], a qui havia concedit el territori. Però [[Lleonat]], sàtrapa de [[Mísia (regió)|Mísia]], havia anat a Europa (on volia casar-se amb [[Cleòpatra de Macedònia (princesa)|Cleòpatra]], la germana d’[[Alexandre el gran]] i filla de la reina [[Olímpia d'Epir|Olímpia]], i llavors proclamar-se rei; Èumenes va advertir a Perdicas del complot i va rebre Capadòcia en premi per la seva confidència) i havia mort allí, i doncs de fet la satrapia estava vacant ja que el seu lloctinent no tenia prou autoritat; d'altra banda Antígon no va fer cap cas de l'ordre rebuda. Tot i així Èumenes, amb una força reduïda, va derrotar a Ariarates I en una primera batalla, i va delmar l'exèrcit capadocià en el segon i decisiu encontre. Ariarates I fou fet presoner i crucificat. El seu fill [[Ariaramnes I|Ariaramnes]] va poder fugir cap [[Armènia]] amb el seu germà [[Olofernes (príncep)|Holofernes]], i un fill, el futur [[Ariarates II]] que no es clar si ho era d'Ariaramnes o d'Holofernes. Olímpia va oferir la
L'any següent els esdeveniments a Macedònia van cridar l'atenció d'Antígon i va fer la pau amb Èumenes reconeixent-li la satrapia de Capadòcia però com a tributari. Èumenes va fer el jurament davant els soldats però va canviar el nom d'Antígon pels d’[[Olímpia]], [[Filip III de Macedònia|Filip III]] i [[Alexandre IV de Macedònia|Alexandre IV]] al·legant que Antígon només era el seu representant, i els soldats ho varen acceptar i van marxar de Nora. Així Èumenes, que realment no havia jurat fidelitat a Antígon, va poder reclutar forces sense trencar cap promesa. El nou regent [[Polispercó]] i la reina mare Olímpia van demanar el seu suport com a cap d'operacions a Àsia i Èumenes va acceptar, i tot es va capgirar ja que llavors Antígon va passar a ser un rebel. Polispercó va encapçalar el partit democràtic mentre Cassandre va tenir el suport dels oligarques. L'almirall [[Clit (sàtrapa)|Clit]], expulsat de la seva [[satrapia de Lídia]], es va aliar a Polispercó i va conservar el control de la flota amb la que va impedir que Antígon desembarques a Àsia. Èumenes va entrar a [[Regió de Síria|Síria]] i se’n va apoderar i va arribar fins a [[Fenícia]]. Èumenes havia creat una força molt ben organitzada anomenada els ''Argiraspides'' (els "escuts de plata"), formada sobretot per macedonis que li havien estat enviats als darrers temps. Però el {{aC|318}} Clitó fou derrotat i mort per Antígon a la batalla de l'Hel·lespont (naval) i Èumenes va quedar aïllat. Llavors va fer una aliança amb [[Mitridates II|Mitridates]] sàtrapa del Pont i va negociar amb els sàtrapes [[Pitó (sàtrapa de Mèdia)|Pitó]] (Pithon) de [[Atropatene|Media Atropatene]] i Seleuc de Babel, que no van voler unir-se a ell. Èumenes va planejar l'atac a Media però Pitó va rebre l'ajut del seu germà Èudemes de [[Imperi Part|Pàrtia]], que havia retornat de l'Índia (on havia matat al rei Poros) així que va atacar Babel. Seleuc va haver de fugir, i alguns sàtrapes es van passar al bàndol d'Èumenes. Van seguir uns mesos de lluita en general favorables a Èumenes, i finalment la decisiva batalla de la regió dels [[Gabiene|Gabenis]], on la defecció de [[Peucestes de Mieza|Peucestes]] de Persis quant estava a punt de guanyar, va provocar la seva derrota. El campament dels ''argiraspides'', on estaven les dones i fills dels combatents, fou ocupat i Antígon va exigir el lliurament d'Èumenes a canvi d'aquestos hostatges. El gener del {{aC|317}} els ''argiraspides'' van entregar a Èumenes, que fou executat. El sàtrapa Pitó, que havia perdut la Media Atropatene davant Èumenes i no l'havia pogut recuperar, fou executat pel temor que inspiraven els seus canvis de bàndol, i el seu germà Èudemes de Partia va haver de fugir. A Seleuc no li va ser retornada la satrapia de Babel degut als desacords amb Antígon, i va haver de fugir a Egipte. Antígon es va assegurar la possessió de tot Àsia fins a l'Índia, confiant les satrapies als seus col·laboradors més fidels (solsament una part de Fenícia i Palestina restaren en poder de [[Ptolemeu I Soter|Ptolomeu]]). Però aquest poder d'Antígon no va tardar a provocar la creació d'una nova coalició contra ell que van formar Cassandre de Macedònia, [[Lisímac de Tràcia]], el general Seleuc exiliat a Egipte amb molts contactes per Àsia, Tolomeu d'Egipte i [[Asandre de Cària]]. Així el {{aC|315}} Ariaramnes, fill de l'ex rei de Capadòcia Ariarates, va retornar al seu país des el seu exili a Armènia (amb el suport més o menys obert de Cassandre) i va aixecar al poble al seu favor. El sàtrapa local, [[Amiertes]] o Amintes, nomenat per Antígon, va morir als combats i Ariaramnes es va proclamar rei i va associar al tron al seu suposat fill [[Ariarates II]] (algunes fonts el fan nebot). Les reduïdes forces macedònies foren expulsades del país. Durant uns anys Antígon, molt ocupat, no va atacar el país; finalment el {{aC|301}} Antígon i el seu aliat [[Demetri Poliorcetes]] ("assetjador de ciutats") foren derrotats a [[Ipsos]]. Antígon va morir i els guanyadors es van repartir Àsia. Capadòcia va quedar inclosa en els territoris que van correspondre a Seleuc, si bé de moment restava independent. En aquestos anys el rei del [[Pont]] s'havia apoderat d'una part dels territoris de Capadòcia, i per evitar problemes amb els nou amo de la regió, el rei Ariaramnes va oferir tribut a Seleuc amb lo que va garantir la continuïtat dinàstica.<br>
|