Diferència entre revisions de la pàgina «Roger Alier i Aixalà»

→‎Biografia: neutralitat
m
(→‎Biografia: neutralitat)
[[Fitxer:Roger Alier.JPG|thumb|Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011]]
'''Roger Alier i Aixalà''' (Los Teques, Miranda, [[Veneçuela]], [[28 de juliol]] de [[1941]]) és un [[historiador]] i [[crític musical]].<ref>{{GEC|0002638}}</ref>
== Biografia{{CN|data=octubre de 2013}} ==
 
Fill del prestigiós psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]], exiliat a Veneçuela, es va traslladar amb els seus pares a [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] on va fer l'escola primària en [[anglès]] i en [[holandès]], fonament d'un ampli poliglotisme que caracteritza i condiciona la seva personalitat. El [[1951]] es traslladà a [[Barcelona]] on més tard estudià [[piano]] al [[Conservatori del Liceu]] i la carrera d'Història Moderna. Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan-Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué la qualificació ''[[cum laude]]'' i el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' ([[1979]]), aportació fonamental{{CN|data=octubre de 2013}} al coneixement de la història de la música a Catalunya, publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig'' (1975).
 
En el període [[1971]]-[[1977]] fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música.
La seva constant tasca de conferenciant, documentat i extraordinàriament amè, l'ha convertit en una de les figures de referència en el món de l'òpera a Catalunya, i en un dels màxims responsables del renaixement al nostre país de l'afecció a l'òpera entre un públic que supera el cercle estret de les minories.
 
Recentment ha publicat un llibre dedicat a la Zarzuela, gènere "chico" espanyol amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l'autor.
 
==Bibliografia==