Obre el menú principal

Canvis

7.833 bytes afegits ,  fa 5 anys
Ampliant, millorant i afegint referències
{{Infotaula científic
[[Fitxer:Petrus Ramus.jpg|right|thumb|Petrus Ramus.]]
|nom = Petris Ramus<br>Pierre de la Ramée
'''Petrus Ramus''', conegut a [[França]] com '''Pierre de la Ramée''' ([[Cuts]], [[Picardia]], 1515 - [[París]], [[26 d'agost]] de 1572), retòric, [[filòsof]], [[humanista]] i lògic francès, creador d'un corrent filosòfic clarament antiaristotèlica. Extremadament independent, es va rebel·lar i va protestar amb energia contra l'excessiu escolasticisme d'unes universitats en les quals [[Aristòtil]] era el model únic i la base de tota investigació filosòfica. Convertit al [[calvinisme]], va ser víctima de la [[Massacre de Sant Bartomeu]].
|taula_amplada = 250px
|imatge = Petrus Ramus.jpg
|imatge_amplada = 240px
|llegenda = Gravat de data posterior a la seva mort.
|data_naixement = 1515
|lloc_naixement = [[Cuts]], prop de [[Noyon]], ([[França]])
|data_mort = {{Data defunció i edat|1572|08|26|1515|03|30}}
|lloc_mort = [[París]] ([[França]])
|residencia =
|ciutadania =
|nacionalitat =
|etnicitat =
|camp = [[Filosofia]], [[Lògica]], [[Matemàtiques]] i [[Educació]]
|institucions_treb = [[Collège de France]]
|alma_mater = [[Col·legi de Navarra]]
|assessor_doctor = [[Johannes Sturm]]<br>Jacques Toussain
|estudiants_doctor = Henricus Brucaeus<br>Johannes Heurnius<br>Theodor Zwinger
|conegut_per = Anti aristotelisme
|influencia =
|influenciat_per =
|premis =
|religio = Calvinista
|signatura =
|notes_peu =
}}
 
'''Petrus Ramus''' o '''Pierre de la Ramée''' va ser un [[filosofia|filòsof]] i [[matemàtic]] [[francès]], del segle XVI, assassinat a la [[Massacre de Sant Bartomeu]].
 
== Vida ==
Pierre de la Ramée va néixer el 1515 a [[Cuts]], molt a la vora de [[Noyon]] on havia nascut, uns anys abans, [[Joan Calví]]. Fill d'una família originària de [[Liège]], que havia estat rica, però que quan va néixer Petrus eren simples i pobres carboners.<ref>{{Versaleta|Waddington}}, pàgina 17.</ref> Després dels estudis al seu lloc d'origen, va a anar a París, a casa d'un oncle seu, fuster, amb qui va viure fins el catorze anys. A partir de 1528-1529 serà domèstic a la casa del senyors de la Brosse, i també estudiarà al [[Col·legi de Navarra]], dirigit en aquella època per [[Johannes Sturm]].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 52.</ref>
 
Al Col·legi de Navarra rep el seu grau de ''magister'' el 1536 amb una tesi titulada ''Quaecumque ab Aristotele dicta essent, commentitia essent'', avui desapareguda i de la qual se'n discuteix l'autoria.<ref>{{Versaleta|Ong}}, pàgina 321.</ref>
 
Entres 1536 i 1545 és professor als col·legis de Mans i de l'Ave Maria. El 1543 publica diverses obres anti aristotèliques que seran objecte de denúncia per les autoritats universitàries i el 1544 se li prohibeix donar classes de dialèctica i filosofia.
 
Els 1546 passa, doncs, al Col·legi de Presles, on coneix el seu més fidel amic i col·laborador,<ref>{{Versaleta|Ong}}, pàgina 271.</ref> Omer Talon (1510-1562), i del que esdevindrà director, per a donar classes de retòrica i matemàtiques. La seva relació amb el col·legi durarà fins a la seva mort, amb algunes interrupcions pels viatges obligats per les guerres de religió, ja que Ramus va abraçar el 1561 la doctrina [[calvinista]].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 54.</ref>
 
El 1551, el rei [[Enric II de França]], el va nomenar professor del [[Collège de France|Collège Royal]] i el 1557 comissionat per a la reforma de les universitats. Ramus dedicarà molt de temps i esforços en l'estudi i les propostes didàctiques per a la millora de l'educació.
 
El 1562, en ser expulsats el calvinistes de París, es refugiarà a [[Fontainebleau]] amb la reina mare [[Caterina de Mèdici]]. Tornarà a París l'any següent.
 
El 1566, va tenir un fort enfrontament amb el professor de matemàtiques de la [[Universitat de París]], Jacques Charpentier, sobre la mrtodologia i els continguts del programa universitari de matemàtiques.<ref>{{Versaleta|Goulding}}, Pàgina 51 i ss.</ref>
 
De 1568 a 1570, també haurà de marxar de París pel mateix motiu i viatjarà a [[Suïssa]] i [[Alemanya]]. Malgrat la protecció reial explícita que tenia, va ser cruelment assassinat el dia de la [[massacre de Sant Bartomeu]] (1572).
 
== Obra ==
Tot i l'etiqueta de filòsof anti-[[aristotelisme|aristotèlic]], potser la seva obra ve més dirigida contra els aristotèlics de la seva època que no pas contra el propi [[Aristòtil]]. En definitiva, Ramus és recordat com a defensor del mètode (i en aquest sentit podria ser un precursor de [[Descartes]]) i el seu mètode no és altre que el defensat per Aristòtil en els seus [[Organon|''Analítics posteriors'']].<ref>{{Versaleta|Grau i Arau}}, pàgina 57.</ref>
 
=== Relació de les seves Obres ===
Una relació completa de les seves obres es pot veure al llibre de Ong<ref>{{ref-llibre| cognom=Ong| nom=Walter J.| títol=Ramus and Talon inventory: A short-title inventory of the published works of Peter Ramus (1515-1572) and of Omer Talon (ca. 1510-1562) in their original and in their variously altered forms| url=http://www.getcited.org/puba/101781207| editorial=Norwood Editions| lloc=Pensylvania| any=1977| isbn=0848220382| llengua={{en}} }}</ref> publicat el 1977. A continuació es mostren les seves obres més significatives.
 
== Obres==
*''Dialecticae partitiones'' (1543)
*''Dialecticae Institutiones'' (1543)
*''Aristotelicae Animadversiones'' (1543).: aquestes tres obres van ser les que van provocar la prohibició d'ensenyar filosofia.
*''Brutinae questiones'' (1547)
*''Grammatica latina'' (1548)
*''Scholae grammaticae libri II'' (1559)
*''Grammatica Graeca'' (1560)
*''Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi'' (1561)
*''Grammaire Française'' (1562)
*''Scholarum physicarum libri VIII in totidem acroamaticos libros Aristotelis'' (1565)
*''Scholarum metaphysicarum libri XIV'' (1566)
*''Prooemium mathematicum'' (1566)
*''Scholae in liberales artes'', Basilea, (1569)
*''Defensio pro Aristotele adversus Jac. Schecium'', Lausana, (1571)
*''Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi'' (1561)
*''Commentariolum de Religione Christiana libri IV'', Frankfurt (1577).
 
== Referències ==
{{esborrany de filòsof}}
{{referències|1}}
 
== Enllaços externs ==
* {{MacTutor Biography|id= Ramus}} {{en}}
* {{Versaleta|Mahoney}}, Michael S. [http://www.encyclopedia.com/topic/Petrus_Ramus.aspx ''Ramus, Peter'']. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 25 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. {{en}}
* {{citar web | url = http://www.genealogy.ams.org/html/id.phtml?id=125047 | títol = Petrus Ramus a ''Mathematics Genealogy Project''}}
 
== Bibliografia ==
La font més completa sobre Petrus Ramus és: {{Ref-llibre| cognom=Ong| nom=Walter J.| títol=Ramus, Method, and the Decay of Dialogue: From the Art of Discourse to the Art of Reason| url=http://books.google.cat/books?id=ZSeEzVKMghoC| volum= | any=2005| editorial=University of Chicago Press| lloc= Chicago| llengua={{en}}| ISBN= 9780226629766}}
 
* {{Ref-llibre
| cognom = Waddington
| nom = Charles T.
| cognom2 =
| nom2 =
| capítol =
| urlcapítol =
| títol = Ramus (Pierre de la Ramée): sa vie, ses écrits et ses opinions
| url = http://books.google.cat/books?id=pVcNAAAAIAAJ
| editor =
| consulta =
| volum =
| edició =
| data =
| mes =
| any = 1855
| editorial = Librairie de Ch. Meyrueis et Cie.
| lloc = París
| llengua = {{fr}}
| pàgina =
| pàgines =
| col•lecció =
| isbn =
| oclc =
| doi =
| lccn =
| id =
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Goulding
| nom = Robert
| cognom2 =
| nom2 =
| article = Pythagoras in Paris: Petrus Ramus Imagines the Prehistory of Mathematics
| url = http://muse.jhu.edu/login?auth=0&type=summary&url=/journals/configurations/v017/17.1.goulding.pdf
| format =
| llengua = {{en}}
| consulta =
| publicació = Configurations
| editorial = The Johns Hopkins University Press
| lloc =
| volum = Vol. 17
| exemplar = Num. 1-2
| data =
| mes =
| any = 2009
| pàgina =
| pàgines = 51-86
| issn = 1063-1801
| doi= 10.1353/con.0.0067
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Grau i Arau
| nom = Andrés
| cognom2 =
| nom2 =
| article = La funció crítica de la "inventio" i el "iudicium" en la Dialèctica de Petrus Ramus
| url = http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/26567/1/558670.pdf
| format =
| llengua = {{ca}}
| consulta =
| publicació = Convivium
| editorial = Universitat de Barcelona
| lloc =
| volum = Vol. 10
| exemplar = 2a sèrie
| data =
| mes =
| any = 1997
| pàgina =
| pàgines = 52-60
| issn = 0010-8235
| doi=
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Loget
| nom = François
| cognom2 =
| nom2 =
| article = Genèse et destin de l’Algebra de Pierre de la Ramée
| url = http://brepols.metapress.com/content/p501j12p53j14189/
| format =
| llengua = {{fr}}
| consulta =
| publicació = Le Journal de la Renaissance
| editorial = Brepols Publishers
| lloc =
| volum = Vol. 6
| exemplar =
| data =
| mes =
| any = 2006
| pàgina =
| pàgines = 125-159
| issn = 1630-4586
| doi= 10.1484/J.JR.2.303512
| citació =
| ref =
}}
* {{ref-publicació
| cognom = Perelman
| nom = C
| cognom2 =
| nom2 =
| article = Pierre de La Ramée et le déclin de la rhétorique
| url = http://link.springer.com/article/10.1007/BF00129136
| format =
| llengua = {{fr}}
| consulta =
| publicació = Argumentation
| editorial =
| lloc =
| volum = Vol. 5
| exemplar = Num. 4
| data =
| mes =
| any = 1991
| pàgina =
| pàgines = 347-356
| issn = 0920-427X
| doi= 10.1007/BF00129136
| citació =
| ref =
}}
 
{{ORDENA:Ramus, Petrus}}
 
[[Categoria:Matemàtics francesos]]
[[Categoria:Calvinisme]]
[[Categoria:Filòsofs francesos]]
19.927

modificacions