Revisió del 23:22, 14 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 17 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q376124 ← Edició anterior		Revisió del 14:54, 27 oct 2013 modifica desfés Ferran Mir (discussió \| contribucions) Autopatrullats 43.574 edits Ampliant, millorant i afegint referències Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula científic ~~[[Fitxer:Petrus Ramus.jpg\|right\|thumb\|Petrus Ramus.]]~~ \|nom = Petris Ramus<br>Pierre de la Ramée '''Petrus Ramus''', conegut a [[França]] com '''Pierre de la Ramée''' ([[Cuts]], [[Picardia]], 1515 - [[París]], [[26 d'agost]] de 1572), retòric, [[filòsof]], [[humanista]] i lògic francès, creador d'un corrent filosòfic clarament antiaristotèlica. Extremadament independent, es va rebel·lar i va protestar amb energia contra l'excessiu escolasticisme d'unes universitats en les quals [[Aristòtil]] era el model únic i la base de tota investigació filosòfica. Convertit al [[calvinisme]], va ser víctima de la [[Massacre de Sant Bartomeu]]. \|taula_amplada = 250px \|imatge = Petrus Ramus.jpg \|imatge_amplada = 240px \|llegenda = Gravat de data posterior a la seva mort. \|data_naixement = 1515 \|lloc_naixement = [[Cuts]], prop de [[Noyon]], ([[França]]) \|data_mort = {{Data defunció i edat\|1572\|08\|26\|1515\|03\|30}} \|lloc_mort = [[París]] ([[França]]) \|residencia = \|ciutadania = \|nacionalitat = \|etnicitat = \|camp = [[Filosofia]], [[Lògica]], [[Matemàtiques]] i [[Educació]] \|institucions_treb = [[Collège de France]] \|alma_mater = [[Col·legi de Navarra]] \|assessor_doctor = [[Johannes Sturm]]<br>Jacques Toussain \|estudiants_doctor = Henricus Brucaeus<br>Johannes Heurnius<br>Theodor Zwinger \|conegut_per = Anti aristotelisme \|influencia = \|influenciat_per = \|premis = \|religio = Calvinista \|signatura = \|notes_peu = }} '''Petrus Ramus''' o '''Pierre de la Ramée''' va ser un [[filosofia\|filòsof]] i [[matemàtic]] [[francès]], del segle XVI, assassinat a la [[Massacre de Sant Bartomeu]]. == Vida == Pierre de la Ramée va néixer el 1515 a [[Cuts]], molt a la vora de [[Noyon]] on havia nascut, uns anys abans, [[Joan Calví]]. Fill d'una família originària de [[Liège]], que havia estat rica, però que quan va néixer Petrus eren simples i pobres carboners.<ref>{{Versaleta\|Waddington}}, pàgina 17.</ref> Després dels estudis al seu lloc d'origen, va a anar a París, a casa d'un oncle seu, fuster, amb qui va viure fins el catorze anys. A partir de 1528-1529 serà domèstic a la casa del senyors de la Brosse, i també estudiarà al [[Col·legi de Navarra]], dirigit en aquella època per [[Johannes Sturm]].<ref>{{Versaleta\|Grau i Arau}}, pàgina 52.</ref> Al Col·legi de Navarra rep el seu grau de ''magister'' el 1536 amb una tesi titulada ''Quaecumque ab Aristotele dicta essent, commentitia essent'', avui desapareguda i de la qual se'n discuteix l'autoria.<ref>{{Versaleta\|Ong}}, pàgina 321.</ref> Entres 1536 i 1545 és professor als col·legis de Mans i de l'Ave Maria. El 1543 publica diverses obres anti aristotèliques que seran objecte de denúncia per les autoritats universitàries i el 1544 se li prohibeix donar classes de dialèctica i filosofia. Els 1546 passa, doncs, al Col·legi de Presles, on coneix el seu més fidel amic i col·laborador,<ref>{{Versaleta\|Ong}}, pàgina 271.</ref> Omer Talon (1510-1562), i del que esdevindrà director, per a donar classes de retòrica i matemàtiques. La seva relació amb el col·legi durarà fins a la seva mort, amb algunes interrupcions pels viatges obligats per les guerres de religió, ja que Ramus va abraçar el 1561 la doctrina [[calvinista]].<ref>{{Versaleta\|Grau i Arau}}, pàgina 54.</ref> El 1551, el rei [[Enric II de França]], el va nomenar professor del [[Collège de France\|Collège Royal]] i el 1557 comissionat per a la reforma de les universitats. Ramus dedicarà molt de temps i esforços en l'estudi i les propostes didàctiques per a la millora de l'educació. El 1562, en ser expulsats el calvinistes de París, es refugiarà a [[Fontainebleau]] amb la reina mare [[Caterina de Mèdici]]. Tornarà a París l'any següent. El 1566, va tenir un fort enfrontament amb el professor de matemàtiques de la [[Universitat de París]], Jacques Charpentier, sobre la mrtodologia i els continguts del programa universitari de matemàtiques.<ref>{{Versaleta\|Goulding}}, Pàgina 51 i ss.</ref> De 1568 a 1570, també haurà de marxar de París pel mateix motiu i viatjarà a [[Suïssa]] i [[Alemanya]]. Malgrat la protecció reial explícita que tenia, va ser cruelment assassinat el dia de la [[massacre de Sant Bartomeu]] (1572). == Obra == Tot i l'etiqueta de filòsof anti-[[aristotelisme\|aristotèlic]], potser la seva obra ve més dirigida contra els aristotèlics de la seva època que no pas contra el propi [[Aristòtil]]. En definitiva, Ramus és recordat com a defensor del mètode (i en aquest sentit podria ser un precursor de [[Descartes]]) i el seu mètode no és altre que el defensat per Aristòtil en els seus [[Organon\|''Analítics posteriors'']].<ref>{{Versaleta\|Grau i Arau}}, pàgina 57.</ref> === Relació de les seves Obres === Una relació completa de les seves obres es pot veure al llibre de Ong<ref>{{ref-llibre\| cognom=Ong\| nom=Walter J.\| títol=Ramus and Talon inventory: A short-title inventory of the published works of Peter Ramus (1515-1572) and of Omer Talon (ca. 1510-1562) in their original and in their variously altered forms\| url=http://www.getcited.org/puba/101781207\| editorial=Norwood Editions\| lloc=Pensylvania\| any=1977\| isbn=0848220382\| llengua={{en}} }}</ref> publicat el 1977. A continuació es mostren les seves obres més significatives. ~~== Obres==~~ ''Dialecticae partitiones'' (1543) ''Dialecticae Institutiones'' (1543) ''Aristotelicae Animadversiones'' (1543).: aquestes tres obres van ser les que van provocar la prohibició d'ensenyar filosofia. ''Brutinae questiones'' (1547) ''Grammatica latina'' (1548) Linha 13 ⟶ 62: ''Scholae grammaticae libri II'' (1559) ''Grammatica Graeca'' (1560) ''Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi'' (1561) ''Grammaire Française'' (1562) ''Scholarum physicarum libri VIII in totidem acroamaticos libros Aristotelis'' (1565) ''Scholarum metaphysicarum libri XIV'' (1566) ''Prooemium mathematicum'' (1566) ''Scholae in liberales artes'', Basilea, (1569) ''Defensio pro Aristotele adversus Jac. Schecium'', Lausana, (1571) ''Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi'' (1561) ''Commentariolum de Religione Christiana libri IV'', Frankfurt (1577). == Referències == ~~{{esborrany de filòsof}}~~ {{referències\|1}} == Enllaços externs == * {{MacTutor Biography\|id= Ramus}} {{en}} * {{Versaleta\|Mahoney}}, Michael S. [http://www.encyclopedia.com/topic/Petrus_Ramus.aspx ''Ramus, Peter'']. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 25 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. {{en}} * {{citar web \| url = http://www.genealogy.ams.org/html/id.phtml?id=125047 \| títol = Petrus Ramus a ''Mathematics Genealogy Project''}} == Bibliografia == La font més completa sobre Petrus Ramus és: {{Ref-llibre\| cognom=Ong\| nom=Walter J.\| títol=Ramus, Method, and the Decay of Dialogue: From the Art of Discourse to the Art of Reason\| url=http://books.google.cat/books?id=ZSeEzVKMghoC\| volum= \| any=2005\| editorial=University of Chicago Press\| lloc= Chicago\| llengua={{en}}\| ISBN= 9780226629766}} * {{Ref-llibre \| cognom = Waddington \| nom = Charles T. \| cognom2 = \| nom2 = \| capítol = \| urlcapítol = \| títol = Ramus (Pierre de la Ramée): sa vie, ses écrits et ses opinions \| url = http://books.google.cat/books?id=pVcNAAAAIAAJ \| editor = \| consulta = \| volum = \| edició = \| data = \| mes = \| any = 1855 \| editorial = Librairie de Ch. Meyrueis et Cie. \| lloc = París \| llengua = {{fr}} \| pàgina = \| pàgines = \| col•lecció = \| isbn = \| oclc = \| doi = \| lccn = \| id = \| citació = \| ref = }} * {{ref-publicació \| cognom = Goulding \| nom = Robert \| cognom2 = \| nom2 = \| article = Pythagoras in Paris: Petrus Ramus Imagines the Prehistory of Mathematics \| url = http://muse.jhu.edu/login?auth=0&type=summary&url=/journals/configurations/v017/17.1.goulding.pdf \| format = \| llengua = {{en}} \| consulta = \| publicació = Configurations \| editorial = The Johns Hopkins University Press \| lloc = \| volum = Vol. 17 \| exemplar = Num. 1-2 \| data = \| mes = \| any = 2009 \| pàgina = \| pàgines = 51-86 \| issn = 1063-1801 \| doi= 10.1353/con.0.0067 \| citació = \| ref = }} * {{ref-publicació \| cognom = Grau i Arau \| nom = Andrés \| cognom2 = \| nom2 = \| article = La funció crítica de la "inventio" i el "iudicium" en la Dialèctica de Petrus Ramus \| url = http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/26567/1/558670.pdf \| format = \| llengua = {{ca}} \| consulta = \| publicació = Convivium \| editorial = Universitat de Barcelona \| lloc = \| volum = Vol. 10 \| exemplar = 2a sèrie \| data = \| mes = \| any = 1997 \| pàgina = \| pàgines = 52-60 \| issn = 0010-8235 \| doi= \| citació = \| ref = }} * {{ref-publicació \| cognom = Loget \| nom = François \| cognom2 = \| nom2 = \| article = Genèse et destin de l’Algebra de Pierre de la Ramée \| url = http://brepols.metapress.com/content/p501j12p53j14189/ \| format = \| llengua = {{fr}} \| consulta = \| publicació = Le Journal de la Renaissance \| editorial = Brepols Publishers \| lloc = \| volum = Vol. 6 \| exemplar = \| data = \| mes = \| any = 2006 \| pàgina = \| pàgines = 125-159 \| issn = 1630-4586 \| doi= 10.1484/J.JR.2.303512 \| citació = \| ref = }} * {{ref-publicació \| cognom = Perelman \| nom = C \| cognom2 = \| nom2 = \| article = Pierre de La Ramée et le déclin de la rhétorique \| url = http://link.springer.com/article/10.1007/BF00129136 \| format = \| llengua = {{fr}} \| consulta = \| publicació = Argumentation \| editorial = \| lloc = \| volum = Vol. 5 \| exemplar = Num. 4 \| data = \| mes = \| any = 1991 \| pàgina = \| pàgines = 347-356 \| issn = 0920-427X \| doi= 10.1007/BF00129136 \| citació = \| ref = }} {{ORDENA:Ramus, Petrus}} [[Categoria:Matemàtics francesos]] [[Categoria:Calvinisme]] [[Categoria:Filòsofs francesos]]

Petrus Ramus: diferència entre les revisions