Diferència entre revisions de la pàgina «Natzaret»

19 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Polisèmia
m (Corregeix errors lingüístics)
m (Polisèmia)
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Nazareth Israel Map.png|thumb|Natzaret]][[Fitxer:Nazareth_View.jpg|thumb|Vista del centre]]
[[Fitxer:Nazareth Israel Map.png|thumb|Natzaret]]
'''Natzaret''' (llatí ''Nazareth'', àrab الناصرة : ''An-Nāṣirah''; hebreu נָצְרַת: ''Natserat''), segons la tradició [[cristianisme|cristiana]] fou una ciutat de [[Galilea]] avui a [[Israel]], al sud-oest del [[llac Tiberíades]]. Té més de 50.000 habitants.
[[Fitxer:Nazareth Israel Map.png|thumb|Natzaret]][[Fitxer:Nazareth_View.jpg|thumb|Vista del centre]]
'''Natzaret''' (en llatí ''Nazareth'', en àrab الناصرة : ''An-Nāṣirah''; en hebreu נָצְרַת: ''Natserat''), segons la tradició [[cristianisme|cristiana]] fou una ciutat de [[Galilea]] avui a [[Israel]], al sud-oest del [[llac Tiberíades]]. Té més de 50.000 habitants.
 
La tradició diu que aquí fou on l'àngel va anunciar a [[Maria, mare de Jesús|Maria]] el naixement de [[Jesús]] i aquest hi va viure una mica de temps i és esmentat com Jesús de Natzaret o Jesús Natzarè.
Segons historiadors i estudiosos bíblics actuals, és probable que aquesta ciutat no existís en temps de Jesús. No existeix cap referència històrica contemporània a la seva suposada existència i la més antiga, a part de la [[Bíblia]],<ref>Robert Ambelain, ''Jesús o el secreto mortal de los Templarios'', pagina 98</ref> és de començaments del [[segle IV]]. Estudiant-la s'ha arribat a la conclusió que es va produir un error de traducció del [[grec]] al [[llatí]] i que en la forma original no es deia que Jesús fos de Natzaret sinó que era [[Natzarens (sobrenom)|natzarè]], o sigui que vivia segons un usos i costums concrets d'un grup de l'època. Segles més tard, la tradició cristiana s'inventaria l'assentament de la ciutat i la construiria.<ref>Zindler, F. "Where Jesus Never Walked," ''American Atheist'', Winter 1996-97, pp. 33-42.</ref> Però no es pot descartar la seva existència com un llogaret sense importància. [[Constantí el gran]] hi va bastir una basílica. Epifani diu que fins al temps de Constantí el Gran només hi vivien jueus però a la conquesta musulmana ([[636]]) ja hi havia alguns cristians i el 670 Arculf diu que hi havia dues esglésies. El 943 [[al-Masudi]] esmenta una església molt venerada (sens dubte l'Església de la Verge).
 
Destruïda pels sarraïns abans de la conquesta pels croats, aquestos la van reconstruir i un temps després el bisbe d'[[Escitòpolis]] s'hi va traslladar. L'abat rus Daniel en dóna una bona descripció de l'església de l'Anunciació i del Pou de Maria (1113/1115). El [[1187]] fou ocupada per [[Saladí]] i quan es va ajustar la pau amb [[Ricard Cor de Lleó]] el [[1192]] va restar en mans del sultà [[aiubita]]. Després l'esmenta [[Yaqut al-Hamawi ]] (1225). [[Lluís IX de França]] hi va anar en peregrinació des d'[[Acre (Israel)|Acre]] el [[1251]]. [[Bàybars I]] va ordenar a l'emir Ala al-Din la destrucció de la ciutat ([[1263]]) i especialment l'església de la Verge.
 
Vers el [[1300]] [[al-Dimashki]] l'esment{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} com una vila jueva a la província de [[Safad]], habitada també per àrabs iemenites. També Khalil al-Zahiri a la meitat del segle XV la considera part de la província mameluca de Safad. Els pelegrins cristians pel seu costat descriuen Natzaret com una vila miserable amb pocs cristians i una església en ruïnes, on la població musulmana era hostil als peregrins cristians.
 
== Referències ==
{{amaga}}
<references/>
 
== Bibliografia ==
230.965

modificacions