11.915
modificacions
m (Bot: corregint els apòstrofs (22)) |
|||
'''Calçó''' (mot emprat generalment en plural: '''calçons''') és el terme genèric amb què es designa tècnicament qualsevol mena de [[pantaló]], perquè fou ''calçó'' el primer nom que va rebre en català aquesta peça de roba. Els primers testimonis escrits de ''calçó'' en català daten del [[segle XV]].
Alhora, el terme '''calçó''' designa específicament
* el calçó tradicional (forma habitual de pantaló fins al segle XIX);
* els [[bombatxo]]s de tipus curt (que són la majoria dels bombatxos), o sigui, els ''calçons bombatxos'', com ara els tradicionals que formen part de la indumentària folklòrica de Turquia, del Magrib, de diverses contrades dels Països Catalans, etc., i com, més modernament, l'anomenat [[pantaló de golf]];
* pantalons escurçats apareguts en modes més recents, com ara els anomenats "pirates" i "pescadors".
Més modernament, i per extensió analògica, s'anomena
Certs pantalons d'[[alpinisme]] o d'[[Muntanyisme|excursionisme]] són, de fet, calçons o pantalons-calçons, segons els casos. Els ''calçons militars moderns'' poden ésser calçons, pantalons-calçons o calçons de muntar.
Un cas especial fou el de l'URSS. D'ençà la introducció d'uniforme propi i distintiu per a l'[[Exèrcit Roig]] ([[1919]], amb la [[budiónovka]], etc.), la tropa dugué pantalons-calçons de tipus de muntar, però normalment combinats amb botes altes. Aquest ús sobreviuria a la restauració de la tradició militar tsarista en el camp uniformològic (1935-1943), i persistiria molt de temps: a les Forces Armades de l'URSS els pantalons llargs de campanya ([[pantalons multibutxaca]]) aparegueren per primera volta a inicis dels anys vuitanta entre les tropes d'intervenció a l'Afganistan, i no es generalitzarien fins al reglament uniformològic de 1988; per a passeig els pantalons-calçons ja els havien substituïts els pantalons de vestir, llargs i rectes, per a tots els graus, arran el reglament de 1969.
== Notes ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
|