Memorial de greuges: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 83.45.140.1 (disc.) a vers. 12302278 de BotReversor (disc.) [er:3]
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''Memorial de Greuges''' era el nom amb què es coneixia popularment la ''Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña'', que fou adreçada a [[Alfons XII]] l'any [[1885]]pel [[Centre Català]], a l'estil dels greuges de les antigues [[Corts catalanes]].<ref name="Sapiens122espoli">{{Citar publicació | cognom= Mata | nom =Jordi et al. | article =300 anys d'espoli | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.26-37 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name = GEC>{{GEC|0041858}}</ref>
 
Li fou lliurat en un acte presidit per [[Joaquim Rubió i Ors]] i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre l'Estat espanyol i [[Gran Bretanya]] i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del [[catalanisme]] en el camp oficial de l'Estat espanyol.
 
El Memorial de Greuges va fer quallar les [[Bases de Manresa]] de [[1892]]. El redactor ponent de la ''Memoria...'' fou [[Valentí Almirall]] i per a la seva redacció es formà una comissió integrada per representants d'ideologies diverses, entre d'altres l'industrial [[sabadell|sabadellenc]] [[Antoni de Paula Capmany i Borri|Antoni de P. Capmany]].<ref name =AC1>Andreu Castell, [http://www.raco.cat/index.php/Arraona/article/view/202283/280218 «Quaranta dos anys de diaris sabadellencs en català (1797-1938)» part 1], ''Arraona: revista d'història,'' 1976, pàgines 44-45</ref>
El Memorial de Greuges va fer quallar les [[Bases de Manresa]] de [[1892]].
 
En introduir el memorial davant el rei, el polític [[Marià Maspons i Labrós]] va dir: «No podem utilitzar la nostra llengua fora del nostre llar i en conversacions familiars: va ser bandejada de les escoles, més de les contractacions públics i dels tribunals, als quals sovint els jutges, tant il·lustrats com són, no poden comprendre els testimonits i els inculpats. I si tot aixó no era suficient, fa un temps que s'amenaça i avui s'intenta de destruir […] el nostre dret civil».<ref>Traduït del castellà de: Marià Maspons i Labrós, ''op.cit.'', 1885</ref>
El redactor ponent de la ''Memoria...'' fou [[Valentí Almirall]] i per a la seva redacció es formà una comissió integrada per representants d'ideologies diverses.
 
El memorial és el resum més complet del que durant anys ha estat el catecisme catalanista i es considera el primer acte polític del [[catalanisme]] dins el camp oficial de l'Estat espanyol. A partir de la dualitat Catalunya-Castella i de l'opressió històrica de Catalunya per part de la segona, es presenta el regionalisme com el moviment que ha de regenerar l'Estat espanyol, oferint una reorganització de l'estat monàrquic.<ref name = GEC/>
 
A partir de la dualitat Catalunya-Castella i de l'opressió històrica de Catalunya per part de la segona, es presenta el regionalisme com el moviment que ha de regenerar l'Estat espanyol, oferint una reorganització de l'estat monàrquic.
 
== Referències ==
{{referències}}
==Bibliografia==
* Text complet de la [http://www.parlament.cat/activitat/cataleg/TJC7.pdf ''Memoria en defensa dels interessos morals y Materials de Catalunya presentada directament á SLM. lo Rey en virtut d'acort pres en la reunió celebrada en la Llotja de Barcelona, lo dia 11 de Janer de 1885,''] Barcelona, Imprenta la Renaixensa, 1885, edició [[facsímil]] publicat in: I. Gonzalez Casanova (redacció), ''Textos jurídics Catalans: Lleis i costums, VI/I,'' Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990, pàgines 59-117, ISBN 8439315465
* Marià Maspons i Labró, [http://www.xtec.cat/~jrovira6/restau11/greuges1.htm''Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del «Memorial de Greuges» o la «Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña»,] 1885
 
[[Categoria:Segle XIX a Catalunya]]