Sumeri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Sumerian language}} a partir de sh:Sumerski jezik
m Corregit: lengua no te pronoms m -> lengua no té pronoms m
Línia 29:
Es una [[llengua ergativa]]. Es comporta com una [[llengua nominativa-acusativa]] per la 1a i 2a persona del present-futur (a la conjugació aka-maruu), però com una [[llengua ergativa-absolutiva]] per la resta. En sumeri el cas ergatiu és marcat pel sufix "-e" i l'absolutiu no en té (s'en diu el "sufix zero"). Exemple: ''lugal-e e<sub>2</sub> mu-du<sub>3</sub>'' "el rei construí la casa"; ''lugal ba-gen'' "el rei anà". Mes exemples: ''i<sub>3</sub>-du-un'' (< *i<sub>3</sub>-du-en) = Hi hauria d'anar; ''e<sub>2</sub> i<sub>3</sub>-du<sub>3</sub>-un'' (< *i<sub>3</sub>-du<sub>3</sub>-en) = Hauria de construir la casa
 
El sumeri distingeix els gèneres gramaticals animats (persones [que comprenen déus i persones) dels inanimats. La llengua no te pronoms masculins/femenins separats. El sumeri té dos temps (passat i present-futur)- Hi ha un gran nombre de declinacions - [[nominatiu]], [[ergatiu]], [[genitiu]], [[datiu]], [[locatiu]], [[comitatiu]], [[equatiu]] ("com"), [[terminatiu]] ("a, cap a, fins a") i [[ablatiu]] ("de, des de).
 
Una altra característica del sumeri és el gran nombre d'homòfons (paraules que sonen igual però amb diferents significats), els quals eren possiblement [[pseudohomòfon]]s, perquè és segur que hi havia diferències de pronunciació (com el [[tò]]) desconegudes avui dia. Els diferents homòfons son marcats amb diferents números per convenció. Per exemple: ''du'' = "anar", ''du<sub>3</sub>'' = ''anar", "e" = "fossa", "e<sub>2</sub>'' = "casa" o" e<sub>3</sub>'' = "sortir" .