Al-Hàssan al-Askarí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aven que Deu el ressu -> aven que Déu el ressu |
m Corregit: eien que Deu feria aparèi -> eien que Déu faria aparèi |
||
Línia 3:
Segons la tradició Alí an-Naqí el va designar successor poc abans de morir a Samarra el [[868]] (el germà gran [[Abu-Jàfar Muhàmmad]] ja havia mort) però un altre germà, [[Jàfar ibn Alí]], es va oposar a la designació, i una part dels seguidors reconeixien només imam al fill premort(com el imam amagat). Al ser proclamat fou empresonat pel [[califa]] [[Al-Mútamid (abbàssida)|al-Mutamid]] (870-892) i va morir presoner l'[[1 de gener]] del [[874]] a Samarra; es va posar malalt el [[25 de desembre]] del [[873]] i tot i que el califa va enviar metges per curar-lo va morir. Els hereus dels seus bens immobles foren la mare i el germà Djafar. Durant el seu període grups extremistes (''gulat'') van realitzar activitats que ja havien començat sota el seu pare, principalment els [[Namiriya]] (seguidors de [[Muhammad ibn Nusayr al-Namirí]]) a [[Kufa]]; els [[Ishakiya]] (seguidors d'[[Ishaq ibn Muhàmmad Nakai al-Basrí]]) a [[Bàssora]], [[Bagdad]] i [[Madain]]; i els [[Hasakiya]] (seguidors d'[[Alí ibn Hasaka]]) a [[Qom]].
Els seus seguidors es van dividir a la mort entre els que suposaven que Déu el ressuscitaria, altres que havia deixat un fill de nom [[Muhàmmad al-Kaïm]], o altres (un fill amb una concubina, un fill pòstum etc.), i altres que havia deixat l'imamat al seu germà Jafar o un altre germà, [[Muhàmmad ibn Alí]]. De tots els grups només els imamiya, que deien que
{{Inicia taula}}
| |||