Beilicat de Xahr-i Sabz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: luita; la noticia va arriba -> luita; la notícia va arriba
m Corregit: èrcit de Deu havia es -> èrcit de Déu havia es
Línia 9:
Nasrullah va morir el [[21 de setembre]] de [[1860]] i quan es va saber la notícia de la mort, un membre de la família reial de Xahr-i Sabz anomenat Baba Beg, fill de Kalendar Beg o Derwish beg (que més que un nom sembla que era un alt càrrec de la cort de Bukharà), va marxar a la seva ciutat i va actuar com independent però sense trencament formal; sis mesos després (1861) la ciutat fou visitada per [[Muzaffar al-Din Bahadur Khan|Muzaffar al-Din]], el fill de Nasrullah, que fou rebut; va reclamar al llit a la germana de Baba Beg, que ja havia hagut de servir per les passions del seu pare; això va provocar un aldarull i Muzaffar al-Din es va retirar de la ciutat fent arrestar a diversos notables, però el poble en revolta els va alliberar. Baba Beg fou aclamat governant independent de Xahr-i Sabz i Jara Beg de Kitab, d'on van expulsat als oficials bukharians. Muzaffar al-Din va marxar contra ells però va haver d'aixecar el setge i finalment retirar-se quan estava assetjant la fortalesa fronterera de Chirakchi i fou cridat per resoldre afers a [[khanat de Kokand|Kokand]]. Els beyliks de Xahr-i Sabz li van enviar regals anuals i alguns contingents de tropes per ajudar-lo en les seves guerres, però no li van permetre tornar a interferir als afers interns de l'estat.
El 1865 Muzaffar al-Din Bahadur Khan va planejar sotmetre definitivament Xahr-i Sabz, però la guerra de Bukharà amb els russos (1866) va posar fi a aquest projecte. Muzaffar fou derrotat el 1866, i després de la conquesta russa de Jizakh es va establir una treva de facto; després es va reprendre la lluita el 1867 i els bukharians van patir diverses derrotes; els begs de Kitab i Xahr-i Sabz es van aliar a l'emir que els va prometre la ciutat fronterera de Chirakchi, objecte de constants disputes, i Jura Beg va rebre el títol de ''Datkha''; el 1868 [[Samarcanda]] fou atacada per 25.000 uzbeks de Xar-i Sabz manats per Jura Beg i Baba Beg, 15.000 Kitai Kiptxaks manats per Abd al-Taj, i 15.000 samarcadians manats per Hassan Beg, Abdul Gafda Beg i Umar Beg. Per la traïció d'alguns ''aksakals'', els atacants van poder forçar l'entrada i els russos es van retirar a la ciutadella on van resistir tots els esforços de l'enemic per ocupar-la; l'endemà els atacs es van renovar i quan les portes van cedir es va fer un mur de sacs de terra; sis dies va durar la lluita; la notícia va arribar a Kauffman que va anar al rescat dels seus; els russos van tenir 49 morts i 172 ferits. L'emir es va desesperar i va cedir; va oferir al russos el pagament de 125.000 ''tilas'' o 500.000 [[taler]]s, entregar el territori del [[Zarafshan]] central incloent Samarcanda i Katti Kurgan a Rússia, i acceptar guarnicions a [[Kermineh]], Karshi i Chardjui; els territoris cedits van formar la província russa de Sir Darya, que fou la província oriental del [[Govern General del Turquestan|govern del Turquestan]], A més a més l'emir va concedir el dret per totes les religions de comerciar lliurement a tot el seu territori, tenir cònsols o agents a totes les ciutats per assegurar i protegir les seves propietats, establir uns aranzels duaners màxims del 2,5% pels productes russos, i concedir lliure transit als mercaders russos. Les mesures implicaven l'acceptació de fet del protectorat rus. La derrota fou humiliant especialment pels mul·làs que no entenien com el seu exèrcit de DeuDéu havia estat derrotat per un grapat d'infidels. Els malcontents es van aplegar a l'entorn del fill gran de l'emir Abd al-Malik, conegut popularment com a Kettih Tureh o Ketta Tiura (Gran Príncep), i del nebot de l'emir, Sayyid Khan, que tenia el suport dels begs de Xar-i Sabz i Kitab, i del nòmades de l'estepa dirigits per Sadik. Ketta Tiura es va dirigir a Karshi on es va revoltar i es va proclamar khan de Bukharà iniciant la guerra contra el seu pare. Aquest va demanar ajut a Rússia que van enviar un contingent manat pel general Abramof o Abramov, que va marxar contra Karshi; un dels rebels, Umar Beg de Chilek, va rebre orde de atacar als russos amb uns 8000 homes, però fou fàcilment derrotat l'octubre de 1868, uns 8000 homes; pocs dies després els vencedors entraven a Karshi. El príncep fou fet presoner i entregat al seu pare Muzaffar al-Din. Abd al-Malik va poder fugir a Xar i Sabz i d'allí a [[Hissar]].
 
El 1869 un recaptador tsarista, el príncep Usufof, amb la seva escorta, fou atacat prop de Xahr-i Sabz per una banda de saquejadors suposadament dirigits per Haydar Khoja, un protegit de Jura Beg; i el 1870 els russos manats pel general Abramov (que havia estatabsent en una expedició al Iskander Kul) van exigir la rendició del beg; aquest s'hi va negar al·legant que Haydar era innocent i estava en un altre lloc en aquell moment; es va donar orde d'atac i Kitab fou ocupada a l'assalt (després d'una ferotge resistència) i Xahr-i Sabz es va rendir, i així els russos van dominar el beklik. Els dos begs van fugir a Khokand. Els russos, contra el desig quasi unànime dels seus habitants, van entregar el territori a l'emir de Bukharà, que el 1873 també va rebre una franja de territori a la dreta de l'[[Oxus]], des de Kukertli a Meshekli, i fins a la frontera russa, que havia estat arrabassat al [[khanat de Khivà]]. El khan de Kokand els va entregar als russos i aquestos els van tenir sota vigilància i els van utilitzar després en la lluita al propi khanat. Finalment van rebre una pensió. Jura Beg va esdevenir un ardent partidari dels russos i es descrit com a persona molt honorable i cavalleresca.