Merv: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguts com marvis i f -> coneguts com a marvis i f
m Corregit: nació de Deu, i hereu -> nació de Déu, i hereu
Línia 24:
La ''dawa'' (missió) [[hashimiyya]] va aprofitar els vells sentiments alides dels colons descendents de Kufa; el [[736]] els agents hashimiyya foren descoberts i executats, però poc després es va formar un comitè de 12 ''nukaba'' presidit per Sulayman ibn Kathir al-Khuzai, després el cap fou [[Abu Salama al-Khallal]] ([[746]]) i després [[Abu Muslim]] el [[748]], que, afavorit per les lluites entre [[Qays Aylan|qaisites]] i [[Iemenites (Líban)|iemenites]] <ref> va donar suport als iemenites contra els kaysites que donaven suport al governador de Khorasan </ref> i que els errors en el tractament fiscal de la població àrab no havien estat prou reparats pels intents de reforma del governador [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748), es va fer amb el govern de Khorasan el febrer en nom de l'imam Ibrahim ibn Muhammad ibn Ali ibn Abd Allah ibn Abbas (que seria la dinastia [[abbàssida]]).
 
Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]] però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. El habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residencia del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de DeuDéu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al segle XII.
 
Al segle IX Merv fou una ciutat centre del coneixement i la cultura musulmana. Van sorgir a la ciutat diversos erudits de les més variades branques com llei islàmica, tradició religiosa, història i literatura i generalment porten la ''nisba'' al-Marwazí ( المروزي ), entre ells Ahmad Ibn Hanbal. A Merv va subsistir una comunitat cristiana important amb un arquebisbe nestorià.