Diferència entre revisions de la pàgina «Argos (Argòlida)»

m
Corregit: Hysia cap el [[669 aC -> Hysia cap al [[669 aC
m (Corregit: lliga, de caire religiós, -> lliga, de caràcter religiós,)
m (Corregit: Hysia cap el [[669 aC -> Hysia cap al [[669 aC)
 
== Història ==
Els seus habitants s'anomenaven '''argius'''. En temps d'[[Homer]] el nom '''argiu''' era equivalent a [[aqueus|aqueu]]. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar els [[doris (grup humà)|doris]] i en general moltes ciutats van conservar la seva població aquea, i només algunes van ser poblades per doris, com va ser el cas d'Argos. Un rei de nom Fidó (Pheidon), de la casa de Tèmenos, se situa entre [[770 aC]] i [[730 aC]] i amb ajut dels pisatanis va intentar establir una supremacia sobre el Peloponès i al [[747 aC]] va usurpar la presidència dels octaus [[jocs olímpics]], però fou derrotat pels espartans i eleans. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques: Cleones, Phlius, Sicyon (Sició), Epidaure, Troezen, Hermione, i [[Egina (illa)|Egina]]. Aquesta lliga, de caràcter religiós, fou anomenada [[Amfictionia]] d'Argos, i va durar fins el [[514 aC]]. Les lluites amb [[Esparta]] van ser contínues i la causa principal fou la possessió del districte de [[Cinúria]] i es van produir moltes batalles entre les quals se'n recorda una en què Argos va guanyar Hysia cap elal [[669 aC]]; però al [[547 aC]] Esparta ja es va fer amb l'hegemonia després d'aconseguir el domini de Cynuria (amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacar Othryades)
 
Al [[514 aC]] Egina i [[Sició]], antigues membres de l'[[amfictionia]], que havien estat aliades d'Esparta contra Argos foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleomenes els espartans van aconseguir la victòria de [[Tirint]] on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que dirigides per la poetessa [[Telèsil·la]] van rebutjar als espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai va passar, però és cert que la ciutat es va quedar sense homes i foren els esclaus qui van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien fins quan van tornar al poder i van expulsar els esclaus cap a Tirint. Llavors Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar a les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, declarant-se neutral; en aquest temps Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al [[468 aC]] els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint, Hysiae, Midea, i altres ciutats del districte. Molts ciutadans de ciutats properes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès al [[432 aC]].
1.125.525

modificacions