Revisió del 23:00, 14 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: e conegut com Aranchah. -> e conegut com a Aranchah. ← Edició anterior		Revisió del 15:16, 28 oct 2013 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: a]]). Cap el 602 -> a]]). Cap al 602 Edició següent →
Línia 5: Segui els destins d'Ibèria i quant els ''eristhavis'' del pais assoliren una virtual independència, la dinastia local continuà regint aquestes terres. El Curopalat de Kartli va tenir diversos dirigents nomenats normalment per [[Constantinoble]] (i de vegades per [[Pèrsia]]). Cap elal [[602]] apareix un membre de la dinastia anomenat Adarnases com a curopalata, segurament nomenat per la seva fidelitat. La dinastia anomenada Cosroida, donarà més representants. Cap el [[628]] Adarnases va tornar a ser curopalata després d'un temps de domini persa. Esteve II i Adarnases II, el següents curopalates, eren de la mateixa dinastia. Mihri i Artxil, fills d'Esteve II, van dirigir la rebel·lió contra els musulmans cap el [[700]] i fugiran més tard cap a Abkhazètia ([[Abkhàzia]]) on governava com ''eristhavi'' Lleó I. El [[717]] estant assetjada Constantinoble pels àrabs, l'emperador bizantí, acorda reconèixer a Mihri i Artxil com a reis d'Ibèria o Kartli i els dos germans, amb l'ajuda de Lleó I, derrotaren als àrabs cap el [[720]], prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Geòrgia Occidental que va caure en mans de Lleó I d'Abkhàzia. Sembla que després van tornar a Herèthia i que el nomenament bizantí no va ser efectiu en front dels senyors georgians. Artxil va seguir rebel. A Herèthia va desplegar una gran activitat fundant esglésies i fortaleses, incloent-hi la de Nukhpat, i nomenant ''eristhavis'' (senyors) i ''mtvars'' (caps interiors). També va fer batejar a la part de la població que no era catòlica. El 745 va ser capturat pels àrabs i executat. El van succeir els seus fills Joann i Djuancher.

Herèthia: diferència entre les revisions