República de Carèlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 83 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1914
m Corregit: 100). Cap el 500 aC a -> 100). Cap al 500 aC a
Línia 146:
Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins el II mil·lenni eren tribus de depredadors daçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del [[Mar Blanc]] (Besory Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleny Ostrog (llac Onega), shi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.
 
Poc després hi arribaren els tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i [[Finlàndia]] (entre el 100 aC i el 100). Cap elal 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els [[carelians]] ocupaven l'istme de Carèlia i el Nord del Llac Ladoga, els [[vepses]] ocupaven el territori entre els llacs Onega i Ladoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats [[kvans]], emigrà cap al Nord de la Península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el Mar Blanc.
 
En el II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava [[neolític]], bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus ''sperring'' (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del [[Volga]] i l'Oka. En el II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb [[lapons]].