Tigranes II d'Armènia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ançar cap el nord el -> ançar cap al nord el |
m Corregit: tirar cap el nord, a -> tirar cap al nord, a |
||
Línia 25:
L'estiu del [[72 aC]] el rei [[Mitridates VI Eupator]] del Pont, expulsat pels romans, es va refugiar a Armènia, regne del seu sogre. Tigranes li va donar un castell i una guàrdia (tardor del [[71 aC]]) però no el va anar a veure. Durant 20 mesos Mitridates va romandre al castell (fins a la primavera del [[69 aC]]). Un enviat romà, [[Api Claudi]], cunyat del general [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] (conqueridor del Pont), en va demanar l'entrega el [[71 aC]]. Tigranes va cridar a Api Claudi a Antioquia, on ell havia de retornar (es trobava a Fenícia sotmeten las darreres ciutats hostils). Durant la seva estància Api va fer contacte amb el rei Zarbienos de la Gordiene i algun altre dinasta, i amb els caps grecs d'algunes ciutats de Síria. En arribar el rei a Antioquia va rebre un ultimàtum: o entregava Mitridates o Roma declararia la guerra. Tigranes va considerar deshonrós entregar el seu parent, i va refusar l'ultimàtum tot i que volia evitar la guerra (finals del [[71 aC]] o principis del [[70 aC]]). Assabentat dels contactes amb Api, el rei de Gordiene fou executat i les seves fortaleses ocupades (Sareisa, Satala, Pinaca i d'altres).
A la primavera del 69 aC Tigranes es va entrevistar amb Mitridates, a qui es va encarregar reconquerir el Pont mentre l'exèrcit armeni envaïa l'[[Àsia Menor]] per [[Licaònia]]. Però abans de començar la guerra ja el general Lucul·le havia iniciat l'ofensiva amb ajut d'Ariobarzanes de Capadòcia, atacant [[Melitene]], creuant l'Eufrates per Tomisa., i entrant a la Sofene per avançar en direcció cap a Tigranocerta. Tigranes va enviar un cos d'exèrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat romà Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap
[[Fitxer:Armenian Empire.png|thumb|340px|Imperi de Tigranes II]]
Mentre ja estaven arribant a la regió del Llac [[Van]] les forces enviades pels vassalls: els reis d'Adiabene i Atropatene amb els seus exercits, i nombrosos contingents d'ibers, albans i àrabs. Al mateix temps Mitridates marxava cap a la regió amb els seus lleials, precedit pel seu general Taxil, que va aconsellar a Tigranes no arriscar en una sola batalla i fer petits combats i, aprofitant la superioritat de la cavalleria armènia, tallar les línies de subministrament dels romans; el rei no el va escoltar i va avançar cap a Tigranocerta. Una avantguarda de sis mil homes va trencar les línies romanes amb un núvol de fletxes i va entrar a la ciutat assetjada, i es va emportar a la reina i el tresor, tornant a passar per les línies romanes. Lucul·le, assabentat de l'arribada del rei armeni, va deixar davant la ciutat sis mil homes sota el comandament del seu lloctinent Murena i amb la resta, uns dotze mil homes i tres mil cavallers, va sortir a buscar a Tigranes. El combat decisiu tingué lloc el [[6 d'octubre]] del [[69 aC]] a la riba del Tigris, probablement una mica mes amunt del lloc de confluència del Centrites ([[Bohtan]]). Tigranes manava el centre, la dreta era del rei de Atropatene (gendre de Tigranes) i l'esquerra del de Adiabene. Lucul·le, amb una brillant estratègia, va obtenir una victòria completa i Tigranes i els seus es van retirar, però Síria i la regió al sud del Tigris ja es podia donar per perduda. Els mercenaris grecs i cilicis de Tigranocerta van desertar i Lucul·le i féu la seva entrada i va permetre el retorn a casa seva de tots aquells que ho volien, especialment els grecs. Els dinastes locals van haver de acceptar el protectorat romà, entre ells el rei de Commagene, Antíoc. Els romans van passar el hivern a la Gordiene. Nisibe encara resistia sota la direcció del enginyer grec Calimac.
| |||