Granader: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
correcció
Línia 1:
[[Fitxer:Russian grenadier in 1732.PNG|thumb|leftdreta|'''Granader''' rus (1732)]]
El '''granader''' era un [[soldat]] d'un cos d'elit, els granaders, que formava part de la [[infanteria]] de línia; els granaders es triaven entre els soldats més robustos i coratjosos i de major estatura. Originàriament, en formar-se a mitjans segle XVII, la funció dels granaders era precedir la resta de la infanteria i atacar l'enemic tot llançant [[Granada (arma)|granades]] (bombes de mà); d'ací el nom. Cap al 1700 aquesta especialització havia perdut importància, però els granaders s'havien consolidat com a únic cos d'elit inclòs en la infanteria de línia; precedien les columnes d'atac i ocupaven els punts més essencials de la formació. Des del segle XVIII també hi hagué granaders de cavalleria en alguns exèrcits. [[Napoleó]] formà unitats de granaders al si de la [[Guàrdia Imperial]]; altres guàrdies reials n'imitarien la iniciativa i, encara més, la lligadura. Cap a mitjans segle XIX les unitats de granaders, mancades ja d'especifitat, tendiren a desaparèixer de la majoria d'exèrcits, tot i que algunes unitats en conserven el nom a títol honorífic.
 
==Lligadures granaderes==
[[Fitxer:Soldat-der-Alten-Garde.png|thumb|esquerra|dreta'''Granader''' de la Guàrdia Imperial napoleònica, amb el característic morrió de granader]]
Des del principi els granaders tingueren uniforme propi, l'element més característic del qual fou sempre la [[Lligadura (indumentària)|lligadura]]. El '''casquet de granader''' del segle XVII (anomenat ''gorra granadera'' a la Catalunya coetània) era poc més que un casquet de [[Dragó (militar)|dragó]] a què s'havia afegit una placa frontal; és a dir, era una [[cucurulla]] amb l'extrem superior, flàccid, caigut sobre la copa (tot formant una mena de bossa) i rematat en [[borla]] (''floc''), més la placa. Segons una tradició persistent, el casquet de granader es duia en comptes del [[Barret militar|barret]] coetani perquè les ales podien entrebancar els braços en aixecar-los per a llançar la granada. Segons afirmen uniformólegs prestigiosos com Preben Kannik i John Mollo, emperò, això és una llegenda, perquè les granades es llançaven d'avall cap amunt; la funció del casquet, com entre els [[Dragó (militar)|dragons]], era no entrebancar-se amb el fusell que es duia penjat a l'espatlla amb [[portafusell]].<ref group="nota">La resta de la infanteria podia dur barret, i d'ales ben amples, sense entrebancar-se amb el fusell, perquè aquest mancava de portafusell i en les marxes no es penjava pas, sinó que es duia reposant a l'espatlla, tal com es fa encara avui a les desfilades, per tradició. El portafusell no es generalitzà a tota la infanteria fins a inicis del segle XIX, en desaparèixer les llaigadures amb ales.</ref> Amb el pas del temps la bossa tendí a reduir-se i la placa a augmentar.
 
Cap al 1700 l'evolució del casquet de granader havia donat pas a una nova lligadura, força diferent. El '''casquet de granader''' del segle XVIII, metàl·lic o de feltre, mancava de bossa i estava dominat per la placa frontal, ara metàl·lica i de forma triangular curvilínia, força elevada, fins a atènyer l'alçada d'un [[Morrió (indumentària)|morrió]], de manera que recordava la [[mitra]] dels bisbes, raó per la qual també es coneixia com a ''mitra''; precisament per aquest motiu aquest segon tipus de casquet de granader trigà més a implantar-se als països de tradició catòlica. Al capdamunt de la placa solia dreçar-se una borla, heretada de l'antiga configuració.
 
[[Fitxer:Prussian Grenadier Cap.jpg|thumb|leftdreta|Casquets de '''granader''' prussians del segle XVIII, característics de la tipologia]]
 
La tercera i darrera lligadura característica d'aquest cos fou el '''[[Morrió (indumentària)|morrió]] de granader''', de pell i amb placa frontal, ara més reduïda. Sorgit a mitjans segle XVIII, i al principi d'ús minoritari, en la dècada de 1790 desplaçà totalment el casquet de granader. El seu ús per part dels granaders de la Guàrdia Imperial napoleònica animà altres guàrdies reials a adoptar-lo (fossin granaders o no), raó per la qual certes guàrdies reials encara l'usen amb l'uniforme de gala. Fora d'aquest ús simbòlic, el morrió de granader pràcticament havia deixat d'existir cap al 1914.
 
== ReferènciesNotes==
{{Reflist|group=nota}}
<references />
 
== Bibliografia ==