Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: 48). Cap el 1854 el -> 48). Cap al 1854 el
Va donar prioritat al manteniment de l'ordre públic, que assolí sovint amb la repressió, i la conjuntura econòmica favorable després de la fi de la [[primera guerra carlina]] permeté un desenvolupament industrial i comercial considerable. També era molt centralista. A Catalunya van rebre el suport de la [[Junta de Comerç de Barcelona]], i malgrat provocar aldarulls com els de l' [[avalot de les Levites]], no pogueren evitar la pujada al poder d'[[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], cap del [[Partit Progressista]], el [[1840]]. Tanmateix, foren els principals beneficiats dels moviments antiesparteristes de la Insurrecció Centralista. Dominaren tota la vida política tant a Espanya com a [[Catalunya]] des de la pujada al poder de [[Ramón María Narváez]] i després de la derrota de la [[Jamància]] fins el [[1854]], malgrat la crisi provocada per la [[guerra dels matiners]] (1846-1848).
 
Cap elal 1854 el partit havia entrat en crisi, i des de [[Catalunya]] [[Jaume Balmes]] i [[Joan Mañé i Flaquer]], cap del [[Diari de Barcelona]], demanaren la renovació des de postures catòliques i reformistes. El [[1854]] el seu paper fou substituït per la [[Unió Liberal]] i va desaparèixer.
 
 
1.076.168

modificacions