República Popular d'Albània: diferència entre les revisions

Pel febrer del 1987 denuncià [[Mikhaïl Gorbatxov]] com a revisionista, mentre [[Foto Cami]] fou nomenat secretari del comité central del PPS i [[Hekuran Isai]], ministre d'inteior i viceprimer ministre. El 28 d'agost del 1987 abandonaran definitivament l’"estat de guerra" amb [[Grècia]], tot i que no arribaran a un acord definitiu sobre els fonteres, i el 16 de setembre iniciaran relacions diplomàtiques amb [[Alemanya]], amb vistes d'obtenir compensacions de guerra. D'aquesta manera, el 23 d'octubre el ministre d'afers exteriors alemany, [[Hans-Dietrich Genscher]], visitarà Tirana.

 

 

Pel juliol del [[1990]] Ramiz Alia acceptà la inclusió a les llistes d'alguns candidats independents, i cedirà en aspectes com la planificació econòmica, però es nega a renunciar a l'hegemonia política del PPS. El dia 7 es convoquen manifestacions a [[Tirana]], molt reprimides, i com a resultat, 5.000 manifestants demanen asil polític a les ambaixades d'Itàlia, França, Grècia, Turquia, Polònia, Hongria i Txecoslovàquia, però no els concediren visat. Fins i tot el 9 de novembre del 1990 l'escriptor [[Ismail Kadare]], considerat com el nen mimat del règim, fugí cap a París. I el 12 de desembre, aprofitant que Alia decideix legalitzar el multipartidisme, els dissidents [[Arben Imami]], el cardiòleg [[Sali Berisha]], [[Azem Shpendi]] i [[Gramoz Pashko]] fundaren el primer partit opositor, el [[Partit Democràtic Albanès]], partidari de les reformes democràtiques, de l'economia de lliure mercat i de convocar eleccions lliures; aviat rebrà el suport de la Unió d'Albanesos Lliures de Brussel·les. Aleshores promouen disturbis a [[Shköder]] i [[Kavajë]], i manifestacions arreu del país.