A [[Occitània]], la gent de camp havia menjat sempre tots els seus àpats a casa, però cap elal [[1900]] hi va haver un canvi de costums. En aquesta època va començar la [[mecanització]] de l'utillatge, que permetia treballar terres més grans i els camperols anàven més lluny de casa seva, de manera que l'[[àpat]] que feien cap a les 10 o 11 del matí el menjàven al camp. L'[[etnòleg]] [[occità]] [[Albert Goursaud]] explica que, almenys al [[Llemosí (regió)|Llemosí]], aquest [[àpat]], que fins aleshores solia ser una [[sopa]], en aquests nous temps molt sovint estava reforçat d'una "truita de patates dita ''omelette muraille''".<ref>''La société rurale traditionnelle en Limousin'', llibre I, pàg. 102. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose ISBN 2-7068-0611-7 {{fr}}</ref>