L'Espoli (Catedral de Toledo): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sembla ser que -> sembla que
m Corregit: ia]], cap el 1567, on -> ia]], cap al 1567, on
Línia 22:
Domenikos Theotokopoulos havia nascut el 1541 a [[Càndia]]. Conegut com El Greco, va ser un pintor de finals de l'[[alt renaixement]] i principis del [[manierisme]] que desenvolupà un estil molt personal en les seves obres de maduresa. Fins els 26 anys va viure a [[Creta]], on va ser un reconegut mestre d'[[icona|icones]] dins l'estil [[art bizantí|bizantí]] vigent a l'illa.<ref name="Alcolea305"/>
 
Després va residir deu anys a [[Itàlia]], on es va transformar en un pintor renaixentista. Primer visqué a [[Venècia]], cap elal 1567, on assumí plenament l'estil de [[Tiziano]] i [[Tintoretto]]; i després a [[Roma]], estudiant el [[manierisme]] a partir de les obres de [[Miquel Àngel]].<ref name=" Salas67"> [[#Salas|Salas 1992]]: p. 67-68</ref> El 1577 es va establir a [[Toledo]], on va viure i va treballar la resta de la seva vida.<ref name="Tazartes36"> [[#Tazartes|Tazartes 2004]]: p. 36</ref> Per aquella època, Toledo era la capital religiosa de la [[Corona de Castella]] i una de les ciutats més grans d'[[Europa]]. L'any 1571, la població de la ciutat era d'uns 62.000 habitants.<ref>[[#Lambraki|Lambraki 1999]]: p. 43-44</ref> El pintor aviat es va adaptar i es va identificar amb l'atmosfera religiosa i mística de la ciutat i en moltes de les seves obres, als fons de les seves composicions, apareixen diferents vistes de Toledo.<ref name="Alcolea305"/>
 
La seva obra la componen grans llenços per a [[retaule]]s d'esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religioses —en els que sovint va participar el seu taller— i un grup de [[retrat]]s considerats del màxim nivell. En les seves primeres obres mestres s'aprecia la influència dels mestres italians. Tanmateix, aviat va evolucionar cap a un estil personal caracteritzat per unes figures manieristes extraordinàriament allargades, amb una il·luminació pròpia, primes, fantasmals, molt expressives, ubicades en ambients indefinits i amb una gamma de colors amb els que cercava contrasts, amb els [[blau]]s freds i clars i els [[groc]]s estridents. Aquest estil es va identificar amb l'esperit de la [[Contrareforma]] i es va anar adquirint un caràcter més extremat en els seus últims anys.<ref name="Alcolea305"/>