Setge de Roma (537-538): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ançar cap el pont amb -> ançar cap al pont amb
m Corregit: nera, cap el desembre -> nera, cap al desembre
Línia 74:
| style="text-align: left;" | '''''Diàleg entre Belisari i els ambaixadors gòtics'''''<br> Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VI
|}
Els Gots, que també patien gana i malaties, recorriren a la diplomàcia. Una ambaixada de tres representants es presentaren a Belisari i li oferiren [[Sicília]] i el sud d'Itàlia (que ja estava en mans romanes) a canvi de la retirada dels Romans. El diàleg, preservat per Procopi, iŀlustra clarament les oposades posicions d'ambdós bàndols, amb els emissaris afirmant que havien patit una injustícia i oferint territoris, mentres Belisari es mostrava segur, desdenyós i fins i tot sarcàstic. Fos com fos, es va acordar un armistici de tres mesos, per permetre que els Gots enviessin emissaris a Contantinoble per seguir negociant.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VI</ref> Belisari va aprofitar-ho i va fer entrar a la ciutat els 3.000 Isaurians que havien arribat a Òstia, així com multitud de provisions. Els Gots, en canvi, es trobaren mancats de recursos i es veieren obligats a abandonar el ''Portus'' d'Òstia, que fou ràpidament ocupat pels Isaurians, així com [[Civitavecchia|Centumcellae]]) i Albano. D'aquesta manera, cap elal desembre, els Gots estaven pràctiment rodejats per contingents romans que tallaren totes les seves vies de subministrament. Belisari inclús va enviar a Joan, un dels seus millors generals, i 2.000 homes cap a [[Picenum]], amb ordres d'evitar qualsevol conflicte però estar preparats per capturar o saquejar qualsevol punt fort enemic que trobés, sense deixar-ne cap a la rereguarda.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.VII</ref>
 
Poc després, els Gots trencaven la treva al intentar entrar a la ciutat per l'aqüeducte ''[[Aqua Virgo]]'', però les seves torxes foren detectades pels guàrdies que vigilaven les portes i els Romans van reforçar la seguretat. Així mateix, sota les ordres d'Ildiger, el nebot d'Antonina, els defensors rebutjaren un atac que els Gots llençaren contra la Porta Píncia. Els Gots també intentaren drogar els guàrdies de la secció de la muralla propera a Sant Pere, però un dels espies romans que havien de drogar la guarnició va confessar el pla a Belisari, i aquest intent també fou desbaratat.<ref>Procopi, ''De Bello Gothico'' II.IX</ref>