Esfumat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/
Línia 1:
[[Fitxer:MonaLisa_sfumato.jpeg|thumb|[[Mona Lisa]] amb la tècnica delde l'esfumat.]]
[[Fitxer:Saint_Jean-Baptiste,_by_Leonardo_da_Vinci,_from_C2RMF_retouched.jpg|thumb|''Sant Joan Baptista''.]]
L''''esfumat''' (de l'italià ''sfumato'') és una tècnica emprada en [[pintura]] amb la quequal s'aconsegueix un efecte vaporós, que s'obté per la superposició de diverses capes de pintura extremament delicades, proporcionant a la composició uns contorns imprecisos, així com un aspecte de vaguetat i llunyania mitjançant les gradacions del color i la llum.<ref> Volum 7, ''La Gran Enciclopèdia en català'' (2004) Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5435-0</ref> S'utilitzava per donar una impressió de profunditat als quadres, principalment del [[renaixement]]. Aquest efecte fa que els tons s'esfumin fins valors més obscurs com a la ''[[Mona Lisa]]'' i al ''Sant Joan Baptista''.
 
La invenció d'aquesta tècnica, així com el seu nom ''sfumato'', es deuen a [[Leonardo da Vinci]]. Més exactament era una tècnica consistent a eliminar les línies negres i, per tant, suavitzar o difuminar els contorns mitjançant ombres i colors per aconseguir un efecte d'immersió en l'atmosfera, de vaguetat i llunyania i, alhora, de dolçor i suavitat. Es fa servir, en definitiva, per donar una impressió de profunditat als quadres del Renaixement.
Línia 10:
Ningú no ha pogut igualar la tècnica de Leonardo da Vinci, malgrat que molts són els que ho han intentat.
 
Segons les recerques de Pascal Cotte,<ref>Catàleg de l'exposició ''La passion Léonard, comprendre et créer'' editat per ''Ars Latina''. París, 2007. ISBN 978-2-910260-14-9</ref>basades en una anàlisi multiespectral del quadre Mona Lisa, la tècnica utilitzada per Leonardo podria consistir aen els passos següents:
*Sobre una planxa de [[fusta]] d'[[àlber]], s'aplica una preparació blanca de guix i cola animal (el ''gesso'').
*Es traça un primer esbós al pinzell.
Línia 17:
*S'aplica per damunt de tot el quadre una prima capa translúcida, de color adaptat a cada zona.
*Repassada de les zones ombrejades, pintant als diminuts espais entre traç i traç, per homogeneïtzar.
*Toc final: graduació tonal mitjançant retocs microscòpics fins a aconseguir l'efecte de degradat suau entre les zones d'ombra i les de llum.
 
Al final no queda en el quadre el més mínim traç de pinzell, fent impossible saber a cop d'ull quina ha estat la tècnica de pintura emprada.