Diferència entre revisions de la pàgina «Reial audiència»

m
correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/
m (Bestiasonica ha mogut Reial Audiència a Reial audiència: els noms genèrics van en minúscula)
m (correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/)
Les '''reials audiències''', '''audiències reials''' o '''audiències''', i també '''cancelleries''' (en [[castellà]], ''real audiencia'' i ''chancillería'') foren els màxims òrgans de [[justícia]] als estats de la [[Monarquia d'Espanya]] entre el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]]. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
 
Tenen els seus orígens en l'[[Audiència Reial]] de la [[Corona d'Aragó]] i a la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid|Cancelleria de Valladolid]] de la [[Corona de Castella]]. Durant els regnats de l'[[emperador Carles V]] i el seu fill [[Felip II de Castella]] entre [[1526]] i [[1583]] es van crear Audiències per tots els dominis de la [[Monarquia d'Espanya]] tant a Europa, com a Amèrica i a les Filipines. Les Cancelleries esdevingueren Audiències de major nivell competencial, doncsja que estaven presidides per un Canceller i se les considerava representants del monarca en els seus respectius territoris, tant a la península Ibèrica com a les Índies, i disposaven per tant del Reial segell. Amb la instauració dels decrets de [[Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]) esdevingueren l'organisme superior de govern i durant el segle XVIII foren una demarcació judicial de l'administració colonial espanyola a Amèrica. Vetllaven pel compliment de les normes legals i l'aplicació de la justícia en el continent. La primera Reial Audiència es va crear el [[1511]] a l'illa de ''[[Hispaniola|La Española]]''. Posteriorment, amb la creació dels diversos virregnats, les reials audiències es podien considerar com el següent nivell en la divisió territorial colonial. Aquestes institucions van ser vigents fins a l'any [[1809]], quan durant la [[Guerra del Francès]] s'establí [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya]].
 
==Antecedents==
===Audiència Reial de la Corona d'Aragó===
{{AP|Audiència Reial}}
L'Audiència Reial o Reial Audiència era el [[Tribunal|tribunal de justícia]] del rei als estats de la Corona d'Aragó. Té els seus orígens en el Consell Reial on el sobirà era la figura central com a administrador de la justícia a la seva cort. Progressivament esdevingué un òrgan especialitzat i institucional que comptava amb la presència de juristes, per bé que amb la presència del monarca tal com ho palesà [[Jaume II d'Aragó]] establint el [[1299]] per a ell i els seus successors la celebració d'audiència personal cada divendres i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana. Durant les reformes endegades per [[Pere el Cerimoniós]] la funció judicial s'organitzà institucionalment com una secció del consell reial i estretament lligada a la [[Cancelleria Reial]] i a partir del [[1365]] es configurà una Audiència Reial general per a tots els estats de la Corona d'Aragó integrada pel seu canceller president, per tres vicecancellers -un de cada estat- i per quatre vocals, doctors o juristes de cada estat més dos de Mallorca. Totes les causes elevades a la instància reial quedaren sotmeses a la jurisdicció de l'[[Audiència Reial]], que quedava configurada com un tribunal únic desdoblat en tres vicecancelleries o tribunals per a cadascun dels estats.
 
===Cancelleries de Castella===
 
* [[Reial Audiència d'Aragó]]
**'''Institució''': [[Reial Decret]] de [[29 de juny]] de [[1707]] i [[Reial Cèdula]] de [[7 d'octubre]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada. Reformada per Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]] com a simple Reial Audiència sense atribucions de cancelleria i per la Reial Resolució de [[15 de setembre]] de [[1711]] s'ordenà que la Nova Planta s'adequésadeqüés a la Reial Audiència de Sevilla, passant a tenir dues sales del civil. El 1742 esse suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segonsegona fiscalia.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General d'Aragó; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada a dos el 1711- i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. El 1742 esse suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segonsegona fiscalia.
**'''Legislació aplicada''': A la sala del crim es fallariendictarien les sentències segons les lleis de Castella. A la sala civil serien consultades les normes del [[dret civil aragonès]] limitades a «sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que yo interviniere con cualquiera de mis vasallos, en cuyos referidos casos y dependencias ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla» segons el Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]]. Es reservaren places pels naturals aragonesos, però el Regent i la Fiscalia estigueren vetats als aragonesos i foren ocupades per castellans.
 
* [[Reial Audiència de València]]
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de València; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, quatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada després a dos - i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. Posteriorment es creà una segonsegona fiscalia.
 
* [[Reial Audiència de Mallorca (borbònica)]]
**'''Institució''': Decret de Nova Planta, 16 de gener 1716
**'''Presidència''': Presidida pel capità general de Catalunya; en els afers estrictament judicials ho era pel regent.
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat a nivell teòricteòricament al capità general de Catalunya, però amb qui governa a través de l'assoliment del Reial Acord formant una bicefàlia que originarà conflictes competencials.
**'''Composició''': Un regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.
 
11.893

modificacions