Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el senat de la ciutat d'Hamburg llistà el lloc com monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès qua fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]] juntament amb els nens de l'orfenat del qual era el director.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fxml%2F19800428xml%2Fhabxml800406_2533.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fpdf%2F19800428.pdf%2FASV_HAB_19800428_HA_003.pdf |títol=Bombe in der Janusz-Korczak-Schule |editor=Hamburger Abendblatt |data=28 abril 1980 |llengua=alemany}}</ref> El 21 d'abril del mateix any, [[neonazisme|neonazis]] feren esclatar una bomba davant l'escola.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fxml%2F19831123xml%2Fhabxml831012_5800.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fpdf%2F19831123.pdf%2FASV_HAB_19831123_HA_005.pdf |títol=Eine Bombe und keine Erklärung |editor=Hamburger Abendblatt |data=23 novembre 1983 |llengua=alemany}}</ref> El 1985 s'inaugurà el [[roserar]] darrere l'escola on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als soviètics assassinats.
 
El 1986, un tribunal internacional acusà la tàctica dilatòria de la [[poder judicial|justícia]] federal alemanya en l'elucidació dels crims nazis. En general, ambla l'exemplejustícia alemanya del coautorpostguerra delsno és molt ansiós d'elucidar i perseguir els crims deldels Bullenhusernazis,<ref> DammRonen Steinke, [http://community.zeit.de/user/julien-germain/beitrag/2010/09/20/die-gehenkten «Die letzte Chance: Viele NS-Verbrecher leben noch. Doch in Deutschland kommen sie selten vor Gericht »], ''Die Jüdische Allegemeine,'' 08 d'abril 2009 (en català: La darrere Oportunitat: molts criminals nacionalsocialiste sempre viuen. Però en Alemanya rarament passen davant un tribunal)</ref> El cas de l'SS Arnold Strippel n'és un exemple. Fins al 1996, un fiscal procedí en justícia contra un panell informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual es publicaren citacions de l'argumentació per a remetre algunes acusacions.<ref>{{citar web| url=http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |títol=Der Journalist Günther Schwarberg |editor=Associació dels nens de Bullenhusen |llengua=alemany}}</ref> El fiscal Helmut Münzberg reconegué els crims de Strippel com a «assassinat per a raons fútils», però argumentà contra l'acceptació de la condició agreujant d'«assassinat cruel». Després de la seva instrucció sumari en preparació del judici del 1967, Münzberg digué textualment en el seu informe:
 
{{cita
86.535

modificacions