Escola del Bullenhuser Damm: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Bullenhuser Damm Memorial.jpg|thumb|Placa informativa de l'entrada del lloc de commemoració.]]

[[Fitxer:Bullenhusener - interior del museu.jpg|thumb|Sala del museu dedicada a les biografies dels nens: cada maleta simbolitza la vida d'una persona.]]

[[Fitxer:Bullenhuser Damm, monument rus.jpg|Monument a les víctimes soviètiques de l'escultor Anatolij Mossijtschuk.<ref>{{citar web|url=http://www.hamburg.de/gedenkstaetten-denkmaeler/gedenkstaetten/701482/gedenkstaette-bullenhuser-damm-und-rosengarten.html |títol=Gedenkstätte Bullenhuser Damm und Rosengarten|editor=Ajuntament d'Hamburg|llengua=alemany}}</ref>|thumb]]

Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets,: l'assassinat dels nens semblava oblidat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors al soterrani ael la datadia de l'aniversari del crim. El 1963 s'inaugurà una primera placa commemorativa en la qual s'ignoraren les víctimes soviètiques.

El 1956, Monika, la filla Monika de [[Fritz Bringmann]] (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels [[judicis de la Casa Curio]], publicà un article a la pàgina per a nens del diari ''Norddeutsches Echo'' sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou inquirit per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz) que considerava l'article com a [[propaganda]] [[comunisme|comunista]], considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà elsles actes dels judicis de la Casa Curio, els quals lesla policiespolicia secretessecreta desconeixiendesconeixia totalmentcompletament.<ref>[[#Groschek|Groschek 2012]], p. 92</ref> De 1970 a 1995, Bringmann, «combatent incansable contra l'oblit», fou el president de l'associació ''Amicale Internationale'' de Neuengamme.<ref>Segons el títol d'una monografia publicada aen l'ocasió de la seva mort el 2011 per Detlef Garbe (redacció)editor), ''Unermüdlicher Kämpfer gegen das Vergessen: Fritz Bringmann 1918 – 2011,'' Hamburg, Arbeitsgemeinschaft Neuengamme für die Bundesrepublik, KZ-Gedenkstätte (Neuengamme), 2011, 95 pàgines (en català: Combatent incansable contra l'oblit: Fritz Bringmann 1918-2011)</ref>

El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el senat de la ciutat d'Hamburg llistà el lloc com monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès quaque fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]] juntament amb els nens de l'orfenat del qual era el director.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fxml%2F19800428xml%2Fhabxml800406_2533.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fpdf%2F19800428.pdf%2FASV_HAB_19800428_HA_003.pdf |títol=Bombe in der Janusz-Korczak-Schule |editor=Hamburger Abendblatt |data=28 abril 1980 |llengua=alemany}}</ref> El 21 d'abril del mateix any, [[neonazismeNeonazisme|neonazis]] feren esclatar una bomba davant l'escola.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fxml%2F19831123xml%2Fhabxml831012_5800.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fpdf%2F19831123.pdf%2FASV_HAB_19831123_HA_005.pdf |títol=Eine Bombe und keine Erklärung |editor=Hamburger Abendblatt |data=23 novembre 1983 |llengua=alemany}}</ref> El 1985 s'inaugurà el [[roserar]] darrere l'escola on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als soviètics assassinats.

El 1986, un tribunal internacional acusà la tàctica dilatòria de la [[poderPoder judicial|justícia]] federal alemanya en l'elucidació dels crims nazis de tàctiques dilatòries. En general, la justícia alemanya delde la postguerra no éss'afanya moltmassa ansiósen d'elucidar i perseguir els crims dels nazis,<ref> Ronen Steinke, [http://community.zeit.de/user/julien-germain/beitrag/2010/09/20/die-gehenkten «Die letzte Chance: Viele NS-Verbrecher leben noch. Doch in Deutschland kommen sie selten vor Gericht »], ''Die Jüdische Allegemeine,'' 08 d'abril 2009 (en català: La darrere Oportunitatoportunitat: molts criminals nacionalsocialistenacionalsocialistes sempresegueixen viuenvius. Però ena Alemanya rarament passensón posats davant un tribunal.)</ref> El cas de l'SS Arnold Strippel n'és un exemple. Fins al 1996, un fiscal procedí en justícia contra un panell informatiu del soterrani de l'escola en el qual s'explicava la negligència del poder judicial i en el qual es publicaren citacions de l'argumentació per a remetre algunes acusacions.<ref>{{citar web| url=http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |títol=Der Journalist Günther Schwarberg |editor=Associació dels nens de Bullenhusen |llengua=alemany}}</ref> El fiscal Helmut Münzberg reconeguéqualificà els crims de Strippel com a d'«assassinat per a raons fútils», però argumentà contra l'acceptació de la condició agreujant d'«assassinat cruel». Després de la seva instrucció sumarisumarial en preparació del judici del 1967, Münzberg digué textualment en el seu informe:

|Les indagacions no donaren proves amb laprou certesa requeridade que els nens havien sofert excessivament abans de morir. Molts elements indiquen, ans al contrari, que perderen la consciència després de la primera injecció i que, a part d'això, no perceberen res de la resta del que passà amb ells. Tret del fet que els prengueren la vida, no els afegiren cap dolor suplementari i no hagueren de sofrir corporalment o psicològicament durant molt de temps.