Askatasuna (partit polític): diferència entre les revisions

Tres anys després, enEn maig de 2001, amb una conjuntura diferent, ja que ETA havia tornat a cometre atemptats mortals, Askatasuna sí es va presentar a les Eleccions Autonòmiques del [[País Basc]] en els tres territoris que conformen aquesta comunitat autònoma. No obstant això en aquesta ocasió "va competir", amb altres formacions polítiques abertzales com Euskal Herritarrok. En qualsevol cas, Askatasuna a penes va fer campanya i va obtenir un percentatge de vot gairebé simbòlic. Un mes més tard, al juny de 2001; Askatasuna, Euskal Herritarrok i Herri Batasuna es refundaren en un nou partit polític anomenat [[Batasuna]], que el març de 2003 va ser proscrit pel tribunal Suprem d'acord a una nova llei de partits polítics, que permetia la il·legalització d'aquelles formacions polítiques que no condemnessin la violència.

Al poc temps, La [[Fiscalia General de l'Estat]] preparà la impugnació de les llistes d'Askatasuna i de Demokrazia Hiru Milioi ([[D3M]]) per tenir relació amb Batasuna i ETA, ja que en darreres eleccions varen presentar a les llistes col·laboradors d'ETA o de llistes ja il·legalitzades, com [[HB]] o [[EH]]. Segons les investigacions policials tant D3M com Askatasuna tenien vincles amb Batasuna, el que portaria a la il·legalització de les llistes de cara les eleccions. El 8 de febrer de 2009 el [[Tribunal Suprem]] anul·là les candidatures a las eleccions al [[Parlament Basc]] de 2009 de D3M i d'Askatasuna al considerar que tenien «una ideació de l'entramat ETA/Batasuna». Finalment el [[Tribunal Constitucional]] va ratificar la sentència.{{CC|data=novembre de 2013}}