Imad-ad-Din Zengi I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i en un cop de ma va elimin -> i en un cop de mà va elimin
m Robot posa l'article correcte a l'amenaça
Línia 23:
Zengi ja només podia intentar expandir-se cap a l'oest a costa del [[búrides]], dels [[ortúquides]] o dels croats. Quan ocupava poblacions dels francs Zengi convidava als antics habitants musulmans a reclamar els seus antics bens, si hi podien demostrar. Però no atacava només als francs sinó que volia unificar a tots els musulmans de Síria per evitar quedar paralitzat per lluites internes. Així va assetjar [[Shayzar]] per obligar al emir [[Banu Munkidh]], Sultan ibn Ali, a fer-li personalment el jurament de lleialtat. El juliol de 1136 va amagar d'envair el [[comtat de Trípoli]].
 
El juny de 1137 va assetjar de nou [[Homs]] però el governador [[Muin al-Din Unur]] la va defensar amb èxit; Unur no obstant no podia resistir gaire i ho va fer saber als croats, i en resposta [[Ramon II de Trípoli]], que no desitjava que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·lés en una ciutat tant propera del [[comtat de Trípoli]], va enviar un exèrcit a les rodalies d'[[Homs]], obligant a Zengi a aixecar el setge l'[[11 de juliol]]; Zengi llavors va atacar als francs al castell de Barin (que els croats anomenaven Monferrandus, i estava situat entre [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Hama]]) on ràpidament va [[batalla de Ba'rin|aixafar l'exèrcit]] dels croats i va capturar la ciutadella.;<ref>{{ref-llibre |cognom=Maalouf |nom=Amin |títol=Les croisades vues par les arabes |llengua=francès |editorial=J'ai lu |data=1983 |pàgines=p.147-148 |isbn=2277219169 }}</ref> [[Folc d'Anjou]] refugiat a la ciutadella es va rendir (Zengi li va oferir bones condiciones: retirada sans i estalvis contra el pagament de 50.000 dinars) i se li va permetre fugir amb les seves tropes supervivents. Folc, una vegada lluny de Barin, es va trobar amb els reforços que anaven en el seu ajut i va lamentar haver negociat; no obstant Zengi, a causa d'això i de l'arribada d'un exèrcit bizantí, es va adonar que la seva expedició contra Damasc estava condemnat al fracàs, i va fer les paus amb [[Xihab-ad-Din Mahmud (Damasc)|Xihab-ad-Din Mahmud]], just a temps per poder anar a enfrontar-se a Alep amb l'exèrcit enviat per l'emperador bizantí [[Joan II Comnè]]; les defenses d'Alep van resistir i els imperials tenien més d'interès en assegurar [[Cilícia]] i controlar Antioquia. Les forces de Joan Comnè van assethat Antioquia que es va sotmetre a l'agost i els bizantins van prendre el control del [[principat d'Antioquia]] i es van aliar amb [[Ramon d'Antioquia]] i amb [[Joscelí II d'Edessa]]. Mentre Zengi, passada l'amenaça bizantina, havia tornat a Homs però davant de la l'amenaça que li suposava l'aliança, va mobilitzar les seves forces i va reclutar l'ajuda d'altres líders musulmans (com els emirs [[danishmendites]], el califat, el sultanat seljúcida i els emirs d'[[Al-Jazira]]). Els aliats planejaven una acció concertada contra Alep i els francs van prometre entregar Antioquia a Bizanci des de que [[Alep]] fos conquerida.
 
L'abril 1138 els exèrcits de l'emperador bizantí i els prínceps croats van assetjar [[Shayzar]] defensada per [[Banu Munkidh|Sultan ibn Ali ibn Munkidh]], però van ser rebutjats per les forces locals del governador i l'ajut de Zengi, i un mes més tard i després d'un pagament en efectiu l'emperador i els seus aliats es van retirar a Antioquia (21 de maig); Zengi havia fet córrer rumors de l'arribada d'un exèrcit gegantí des de [[Pèrsia]]; a finals del mateix mes de maig Zengi van arribar a un acord amb [[Damasc]], casant-se amb Zomorrod, la mateixa dona que havia assassinat al seu propi fill [[Shams al-Mulk Ismail]] per evitar la caiguda de Damasc a mans de Zengi, i va rebre [[Homs]] com a dot. El matrimoni es va fer efectiu l'agost sota els murs d'Homs en presència de representants del sultà, del califa de Bagdad, del califa del [[Caire]], i de l'emperador bizanti, i Zengi va prendre possessió d'Homs. En la resta de l'any va recuperar les places fortes entre Alep i Antioquia que s'havien perdut. [[Muin ad-Din Unur]] va enviar a un amic (el cronista Usama Ibn Mundikh) a [[Jerusalem]] per estudiar la possibilitat de cooperar contra Zengi i van arribar a un principi d'acord.