Èsquil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Aspectes generals: dels seus drames |
|||
Línia 34:
Èsquil gaudia realitzant trilogies lligades; els primers tres drames d'una seqüència de quatre dramatitzaven episodis consecutius del mateix mite i el drama satíric que seguia contenia una història relacionada amb aquests. En la presentació als concursos es representaven tres tragèdies a més d'un drama satíric (per trencar tensió). Rere la seva època, la trilogia lligada va romandre com a opció ocasional, mentre que moltíssimes posades en escena consistien en quatre drames independents.
''Els perses'' (472 aC), ''Els set contra Tebes'' i ''Les suplicants'' són drames de dos actors, ja que va ser Èsquil qui va introduir el segon actor en escena, disminuint la intervenció dels cors i fent possible el diàleg i l'acció dramàtica. Els diàlegs principals són fonamentalment entre personatges i cor amb una gran varietat d'esquemes estructurals i un ritme d'acció més aviat lent. Aquest és un dels trets principals de l'arcaisme del teatre d'Èsquil. A ''L'Orestea'' (''Agamèmnon'', ''Les coèfores'' i ''Les
L'interès central dels drames d'Èsquil es troba, principalment, en la situació i en el seu desenvolupament, més que en els personatges. El personatge que ha estat més treballat per l'autor és Clitemnestra en '''L'Orestea''. Els cors esquilis gairebé sempre gaudeixen d'una personalitat forta i peculiar, les seves paraules, juntament amb la música i la dansa, contribueixen a cridar l'atenció sobre els profunds temes del teatre d'Èsquil, determinant el to de tot el drama. Els cors esquilis tenen sovint una importància substancial sobre l'acció. Les [[
L'estil líric d'Èsquil és clar però amb una forta tendència a l'arcaic i amb [[trets homèrics]]. Sobresurten en presentar models de llenguatge i d'imatges, metàfores, símils, camps semàntics determinats, elaborant-los fins els detalls més mínims i mantenint-los al llarg de tot el drama o de la trilogia. Una altra característica peculiar és el ''decòrum tràgic'': el protagonista s'ha d'expressar tal com el que és; per exemple, en el cas d'Agamèmnon, aquest ha de parlar com ho faria un heroi tràgic.
Línia 54:
* ''[[Les suplicants (Èsquil)|Les suplicants]]'', [[463 aC]]
* ''[[L'Orestea]]'', [[458 aC]], trilogia que inclou:
** ''[[Agamèmnon (obra)|Agamèmnon]]'' (obra a la qual el compositor [[Hubert Parry]] (1848-1918)
** ''[[Les coèfores]]''
** ''[[Les eumènides|Les Eumènides]]''
* ''[[Prometeu encadenat]]'' (autoria en discussió)
== Referències ==
| |||