Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions

== Emergència de l'amenaça naval àrab ==

Durant l'any 640 la [[Expansió de l'islam|conquesta musulmana]] de [[Síria]] i [[Egipte]] va crear una nova amenaça per a l'Imperi Bizantí. No només va provocar que els àrabs conquerissin significatives àrees productores d'ingressos i reclutament, sinó que, després de la utilitat d'una marina forta demostrat en el curt període de reconquesta d'[[Alexandria]] el 644, van optar per la creació pròpia d'una marina de guerra. En aquest esforç la nova elit musulmana, provinent de la part nord a l'interior de la [[península aràbiga]], van basar els seus recursos i la mà d'obra de la conquesta del llevant mediterrani (sobretot els [[coptes]] d'Egipte), que fins fa uns pocs anys havien proporcionat vaixells i tripulacions als bizantins. Hi ha, però, evidència que en les noves bases navals de Palestina també es van emprar fusters provinents de [[Pèrsia]] i de l'[[Iraq]]. La manca tant de fonts com d'il·lustracions anteriors al [[segle XIV]] impedeix el coneixement amb detall dels primers vaixells de guerra musulmans, encara que se sol creure que per a crear-les es van basar en l'existent tradició marítima mediterrània. Tenint en compte l'àmplia nomenclatura nàutica que compartien, i la interacció secular entre les dues cultures, ja que els vaixells bizantins i àrabs compartien múltiples similituds. Aquestes similituds també es van estendre pel que fa a les tàctiques i l'organització de la flota en general, de fet les traduccions de manuals militars bizantins estaven a càrrec dels propis almiralls àrabs. La marina musulmana va guanyar als bizantins la [[batalla naval de Dhat al-Sawari]] en la que la flota bizantina fou destruïda emn [[655]].<ref>Ridpath, John Clark. ''Ridpath's Universal History'', Merrill & Baker, Vol. 12, New York, p. 483.</ref>