Adagio en sol menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: r conegut com «Adagi d'A -> r conegut com a «Adagi d'A
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{MT|data=febrer de 2013}}
L''''Adagio per a orquestra de corda i orgue en sol menor''' o '''Adagio en sol menor''', sovint presentat erròniament com una obertura de [[música barroca]] amb el nom popular d''''Adagio d'Albinoni''', va ser compost el [[1945]] pel musicòleg italià [[Remo Giazotto]] ([[1910]]-1998) a partir d'un fragment que contenia alguns elements d’una obra perduda de [[Tomaso Albinoni]] ([[1671]]-1751),. deDe fet es va arribar al fet consumat que l'adagi arreglat per Remo Giazotto va passar a ser conegut com a «Adagi d'Albinoni» per part del gran públic. Sol estar orquestrat per a orquestra de cordes i o-o orgue, encara que de vegades ho està només per a cordes.
 
Des dels anys seixanta, aquest [[adagio]] ha experimentat un gran èxit i segueix sent una de les obres més populars i més enregistrades en disc de tota la història de la música. Ha estat objecte de nombrosos arranjaments, re-orquestracions i interpretacions en tots els estils musicals (simfònic, [[Flamenc (música i ball)|flamenc]], [[jazz]], pop, [[rock]], tecno…) i ha estat utilitzat diverses vegades tant en el cinema com en sèries de televisió.
Línia 7:
L' Adagio de Giazotto (obra per [[orquestra]] de [[instruments de corda|cordes]] i [[orgue]] en sol menor), compost el [[1945]] va ser publicat per primera vegada el [[1958]] per l'editorial [[Casa Ricordi]]. Llavors l'editor va llançar com a argument de venda que l'autor s'havia basat en uns fragments d'un moviment lent d'una [[sonata a trio]] de [[Tomaso Albinoni]] presumiblement trobats a les ruïnes de la Biblioteca de [[Dresden]] després dels [[bombardeig de Dresden|bombardejos de la ciutat]] esdevinguts en la [[Segona Guerra Mundial]], però mai s'ha trobat una prova seriosa de l'existència d'aquests fragments, per contra la «Staatsbibliothek Dresden» ha desmentit formalment tenir-les en la seva col·lecció de partitures. <ref> Carta de la Biblioteca Nacional Sajona de Dresden (especialista Marina Lang), 24 setembre 1990 , reproduïda en facsímil per Wulf Dieter Lugert i Volker Schütz, Adagio à la Albinoni , Praxi des Musikunterrichts 53 (14 de gener de 1998), pàg. 13-22. </ref>
 
El tema de aquest Adagio ostenta unes similitudes amb el principi del tema delde l'Adagio sostenuto del primer Trio, opus 33, per piano, violí i violoncel de Louise Farrenc, datat el 1841.
 
== Interpretacions contemporànies i ús en la cultura popular ==
L'Adagio ha aconseguit tal nivell de fama com a "Adagio d'Albinoni" , que ha estat transcrit a altres instruments i empleat en la cultura popular, per exemple com a música de fons en pel·lícules, programes de televisió i anuncis publicitaris.
 
El primer autor de les lletres d'aquest conegudíssim Adagio, va ser l'espanyol [[Camilo Sesto]], el 1985 en el seu Àlbumàlbum Teu"Tuyo", que va incloure el tema "Mentre la meva ànima senti", amb la música de l'adagiadagio en sol menor i les seves lletres, dedicant així amb aquesta composició, el tema al seu pare ja mort. [[Sarah Brightman]] va fer una versió, "Anytime, anywhere" del seu disc Eden el 1998. La primera cantant en posar lletra (i en anglès) al tema "Adagio" d'Albinoni, va ser la cantant britànica [[Annie Haslam]] del grup de rock simfònic [[Renaissance]] la cançó "Cold is Being" de l'àlbum Turn of the Cards de 1974 té música d'aquesta obra pseudo-barroca. Posteriorment l'artista belga [[Lara Fabian]] a l'àlbum Lara Fabian el [[2000]] va compondre una altra lletra per al seu adagi. La cantant espanyola [[Rosa López]] va ser la primera en cantar el tema en traducció de l'anglès al castellà "Absència" al popular reality de [[Operación Triunfo 2001]], tornant-lo a gravar en el seu segon àlbum [[Ahora (àlbum)|Ahora ]] [[2003]]. En l'àlbum [[An American Prayer]] de la banda americana de rock [[The Doors]], [[Jim Morrison]] recita una poesia que sembla ser un arranjament musical de l 'Adagio d'Albinoni interpretat en la cançó " The severed garden ". L'obra de [[Yngwie Malmsteen]] Icarus Dream Suite Op 4 s'inspira i basa en la seva majoria en aquesta obra. El trio britànic [[Above & Beyond]] sota l'àlies (inspirat en la pel·lícula) Rollerball es basa en el tema líric de l'adagi en la seva cançó "Albinoni". L'obra ha estat també emprada per [[DJ Tiesto]] en la cançó "Athena" de l'àlbum [[Parade of the Athletes]] , que va ser tocada en viu durant els Jocs Olímpics d'Atenes el 2004. [[Il Divo]] Adagio The promise (2008). També el grup anglès Muse va tocar en nombroses ocasions durant la seva gira de 2010-2011 una versió del Adagio com a introducció al tema "Resistance" del seu últim àlbum, utilitzant una guitarra elèctrica de doble mànec. El primera guitarra de la banda mexicana [[Maná (banda)|Maná]], [[Sergio Vallín]] en la seva gira 2011-2012 i presentació del nou treball [[Drama i llum]] interpreta l'Adagio com un sol de guitarra a l'escenari .
 
== Ús en el cinema ==