Monopatí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 88.19.143.111 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot |
||
Línia 10:
L'skateboard va sorgir l'estiu del [[1962]], a [[Califòrnia]] un dia sense onades, quan uns joves [[Surf|surfistes]] pensaven la manera de poder divertir-se sense la necessitat d'onades i va sorgir la idea de posar rodes a la taula de surf.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Marcus |nom=Ben |títol=The Skateboard: The Good, the Rad, and the Gnarly - An Illustrated History |url=http://books.google.es/books?id=NxembYuScL8C&pg=PA80&dq=1963+wheel+surf&hl=ca&sa=X&ei=ttdlUaDCK9GVhQea0ICQBQ&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=1963%20wheel%20surf&f=false |llengua=anglès |editorial=MVP Books |data=2011 |pàgines=80 |isbn=0760338051}}</ref>
L'skate proporcionava als seus ''riders'' experimentar unes sensacions molt semblants a les del surf, però sense la necessitat de ficar-se a l'aigua. Aquest invent permetia als ''riders'' mantenir la forma i era una manera més d'entrenar-se sense la necessitat d'onades
Van començar a crear-se múltiples clubs, associacions, concursos i campionats, però eren tot just els inicis, degut en part, també, a les caigudes doloroses i el soroll que produïen, ja que els skates encara lliscaven sobre una primitiva taula amb rodes metàl·liques. Per tots aquests fets, a la primera eufòria li va seguir una campanya de descontentament, desprestigi i decepció. És llavors, el 1970, quan apareix la figura de [[Frank Nasworthy]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Crossingham |nom=John |cognom2=Kalman |nom2=Bobbie |títol=Extreme Skateboarding |url=http://books.google.es/books?id=8TeG19JFo04C&pg=PA8&dq=1970+Frank+Nasworthy&hl=ca&sa=X&ei=2TtjUcyaLsnLhAe-7oHIDQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1970%20Frank%20Nasworthy&f=false |llengua=anglès |editorial=Crabtree Publishing Company |data=2004 |pàgines=8 |isbn=0778716686}}</ref> que observà que el problema de l'skate eren les rodes, ja que eren metàl·liques, i no oferien gens d'adherència, a més de frenar molt. Com a substitut de l'acer, es va inventar les rodes de [[silicona]], de [[plàstic]] dur o d'[[epoxi]], materials que oferien una adherència superior i una resistència i una lleugeresa millor que el metall, a més d'evitar el soroll que feien les rodes metàl·liques.<ref>{{citar web|url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A6502-2004Aug16.html|títol=A Reinvention Of the Wheel|editor=[[The Washington Post]]|data=17-08-2004}}</ref>
Línia 65:
Actualment hi ha 3 modalitats de competició: el descens, l'street i l'skatepark. Cada un té els seus secrets, i cada ''rider'' utilitza uns skates que aparentment semblen iguals, però que són completament diferents. La modalitat de descens és especialment practicada a les ciutats amb grans pendents en els seus carrers com [[San Francisco]] o [[Rio de Janeiro]]. Es tracta d'agafar la màxima velocitat per avançar els teus contrincants.
La modalitat d'street, com el seu nom indica, es pot practicar a qualsevol lloc del carrer que tingui el terra una mica llis i disposi d'una mica d'espai (una plaça és ideal). L'objectiu d'aquesta modalitat és usar els peus per fer moure l'skate cap on tu vols, sense necessitat de les mans.En aquesta modalitat és on comencen a sorgir els anomenats ''tricks'' o trucs, dels que se n'han descrit un gran nombre
La modalitat d'skatepark és molt semblant a la d'street, però amb la diferència que a més del mobiliari urbà també s'utilitza mobiliari especial, com ''Half-pipes'', ''box's'' o ''walls''.
| |||