Farinera borda: diferència entre les revisions

La '''farinera borda''', '''farinot''' o '''pentinella borda''' o '''cogoma borda''' (''Amanita phalloides'') és un [[bolet]] pudent de l'ordre delsde les [[agaricals]], que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de [[toxines]]: [[fal·lotoxina|fal·lotoxines]] i [[amatoxines]]. El seu component tòxic principal és l'[[alfa-amanitina|α-amanitina]]

La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparéixer també en pinedes calcàries. Es troba d'estiu a la tardor i al nord de Califòrnia fins elal gener. És un fong amb [[micoriza]] associat amb simbiosi alals arbres.

Es pot confondre amb bolets del gènere [[Agaricus]] (xampinyons) amb altres del gèner [[Amanita]] amb [[Lepiota procera]] [[Russula virescens]] i fins i tot amb la [[llenega]] tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan esés jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega.

Sembla que [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] el rei pel quequal apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets.

L'Amanita phalloides és un bolet gros, el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.<ref name="Bresinsky">{{ref-llibre | autor= Bresinsky A, Besl H. | títol = A Colour Atlas of Poisonous Fungi | any = 1990 | editorial = Wolfe Publishing | pàgines=26–9|isbn = 0-7234-1576-5}}</ref> El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. El peu o estípit és blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llaarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'ha agafat el bolet sencer.

Com que sembla que té un gust bastant bo i que els símptomes tarden entre 6 i 24 hores en aparéixer, per tant la perillositat augmenta. Inicialment els símptomes són de naturalesa [[gastrointestinal]] amb còlics biliars [[dolor abdominal]] diarrea aquosa i vòmits que poden portar a la deshidratació i en casos severs a a la hipotensió, taquicàrdia, [[hipoglucèmia]] i problemes d'acidesa alcalinitat. Aquests primers símptomes desapareixen en la segona fase, dos o tres dies després d'ingerir el bolet però després es deteriora el fetge i torna a haver-hi diarrees, deliris i coma entre altres. La mort generalment succeix entre 6 i 16 dies des de l'enverinament<ref>{{ref-publicació |autor=Fineschi V, Di Paolo M, Centini F |article=Histological criteria for diagnosis of amanita phalloides poisoning |publicació=J. Forensic Sci. |volum=41 |exemplar=3 |pàgines=429–32 |any=1996 |pmid=8656182}}</ref>