Fenícia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 45:
== Història ==
[[Fitxer:Head man Carthage Louvre AO3783.jpg|thumb|right|250px|Cap d'home cartaginès, al [[Museu del Louvre]].]]
Poblada des de principis del III mil·lenni a. C.aC per [[semites]] cananeus, la '''Fenícia''' històrica s'estenia sobre una estreta franja costanera de 40 km, des de la Muntanya Carmel fins a [[Ugarit]] (uns 300 km). El seu sòl muntanyós i poc apte per a l'agricultura (encara que es van esforçar per treure-li'n profit), va orientar alsels seus habitants cap a les activitats marítimes. Amb més raó la mar se li va imposar a aquest poble, en quedar dividit en petites ciutats estat separades per espolons rocosos, jaatès que el cabotatge era millor que les vies terrestres per al contacte entre les ciutats, que s'escalonaven des d'[[Acre (Israel)|Acre]] i [[Tir]], per [[Sidó]] i [[Biblos]], fins a [[Arades]] i [[Ugarit]]. '''Fenícia''', en ser un estret pas entre el mar i el desert de [[Síria]], en contacte al sud, a través de [[Canaan]] i del [[Península del Sinaí|Sinaí]] amb [[Egipte]], i al nord, a través de l'[[Eufrates]], amb [[Mesopotàmia]] i l'[[Àsia Menor]], estava destinada a ser una rica cruïlla comercial, cobejada pels grans imperis veïns.
 
Als [[segle XIV aC|seglessegle XIV]] i [[segle XIII aC|XIII aC]] hi va haver un període de dominació egípcia per recuperar després les ciutats la seva independència. QuantQuan van arribar els israelitesisraelians a Canaan, els [[cananeus]], de la mateixa raça que els fenicis, van formar una confederació dirigida pel rei d'[[Hazor]] que fou derrotada; Hazor fou conquerida i destruïda i el territori dels confederats va passar als israelitesisraelians. Progressivament els cananeus van esdevenir israelitesisraelians (que inicialment només eren una branca) marcant encara més la separació amb la branca dels fenicis.
 
Els israelitesisraelians van derrotar a la confederació cananea de d'Hazor i es van començar a apoderar de Canaan. Es van acostar a Sidó, però no van arribar a aquesta ciutat, i així els cananeus fenicis i els cananeus palestins van quedar separats per la religió i per l'evolució de la llengua. Els israelitesisraelians no van poder amb Sidó, però els filisteus (arribats al [[segle XII aC]]) van derrotar el regne de Sidó i també van sotmetre alsels israelitesisraelians a tribut fins al temps del rei [[David]]. L'hegemonia va passar de Sidó a Tir i es va produir l'expansió dels fenicis per la Mediterrània amb fundació de colònies a [[Xipre]], [[Grècia]], a les illes, a la costa africana i a la costa d'[[Ibèria]].
 
El [[rei Salomó]] va cedir a Tir un districte de [[Galilea]] que tenia 20 ciutats. Tir fou aliada de Salomó, ala quequi va ajudar en les seves expedicions comercials i contra els [[edomites]].
 
MesMés tard, Tir apareix en guerra amb Israel al [[segle VIII aC]]. Al [[segle VII aC]] es va produir l'expansió d'[[Assíria]] a la zona. Als assiris van succeir els babilonis, i després els perses. Vers el [[587 aC]] els babilonis van ocupar [[Sidó]] i després [[Tir]], però el resultat final de la campanya esés dubtós.
 
A partir de la segona meitat del [[segle VI aC]] les ciutats fenícies foren dependents de Pèrsia i Fenícia amb [[Palestina]] i [[Xipre]] formava la [[Sàtrapes|satrapia]] V de l'imperi de [[Darios I el Gran|Darios]]. Les flotes fenícies van participar al costat dels perses en nombroses guerres, com la que els va enfrontar amb els grecs.
 
El [[352 aC]] Sidó es considerava oprimida pel sàtrapa persa i en una assemblea a [[Trípoli (Líban)|Trípoli]] es va decidir la revolta de les ciutats fenícies. La residenciaresidència reial persa a Sidó fou destruïda. elsEls fenicis es van aliar a [[Nectabeu I]] d'[[Egipte]]. El rei Tennes de Sidó va pactar amb els perses a esquena dels seus aliats de Fenícia i els perses van entrar a Sidó i es diu que 4000040.000 persones van morir llavors per les represàlies perses i el rei Tennes es creu que es va suïcidar.
 
El [[333 aC]] van arribar els macedonis d'[[Alexandre el Gran]]. Arados, el rei de la qual era Gerostratos, se li van rendir, i van seguir [[Biblos]] i Sidó. [[Tir]], que no es va sotmetre, fou assetjada i conquerida, finalment repoblada amb caris. Després de la batalla d'[[Arbela]], Fenícia, Síria i [[Cilícia]] van formar una única satrapia. Després de la mort d'Alexandre, Ptolemeu d'Egipte es va assegurar la possessió de la zona, però el [[315 aC]] els egipcis foren expulsats per [[Antígon el borni|Antígon]] (excepte de Tir); després del [[301 aC]] les ciutats van oscil·lar en la seva submissió als Ptolemeus i als [[Selèucides]] fins que els darrers es van imposar avançat el [[segle III aC]] després de la batalla de [[Ràfia]] ([[217 aC]]).
 
Les ciutats de Fenícia es van oposar inicialment a [[Tigranes II d'Armènia]], però finalment van reconèixer a aquest rei excepte Acre ([[Akko|Ptolemais]]). Quan Tigranes estava a punt de conquerir la ciutat, Tigranes va haver de renunciar a Síria després de ser derrotat pels romans. El [[64 aC]] Síria, incloent Fenícia, fou declarada província romana, però algunes ciutats sota els seus reis van ser estats clients.
 
[[Marc Antoni]] va cedir la regió a Egipte fins al riu Eleutheros, però Tir i Sidó van romandre independents. El [[31 aC]] va retornartornar a la provincià de Síria i August va annexionar Tir i Sidó el [[20 aC]].
 
Fenícia va quedar restablerta com a entitat política vers el [[294]], quan la província de Síria fou dividia en les de d'[[Augusta Eufratesa]] o [[Augusta Eufratense|Eufratense]], [[Celesíria]] i Fenícia.
 
AlEl [[segle IV]] la província fou dividida en Fenícia i [[Fenícia Libanesa]].
 
== Vegeu també ==