Claudi Colomer i Marqués: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref |
correcció |
||
Línia 7:
La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació [[Estilo - revista falangista]] (després anomenada [[La Revista del Vallès]] a Granollers de l'any 1940 al 1945.<ref name="ara">{{ref-publicació|títol=La 'Revista del Vallès' tanca després de 73 anys|publicació=Ara|data=20 juny 2013|url=http://www.ara.cat/media/revista-del-valles_0_941306025.html|editorial=ACN}}</ref> Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vint-i-cinc anys serà nomenat director del diari [[El Correo Catalán]] el 1945, on restà fins l'any 1959, i del qual fou accionista. Desde el 1954 va simultanejar aquest càrrec amb el de director de [[Radio Nacional de España]] a Barcelona.<ref> Jaume Fabre "Periodistes uniformats" Col. "Vaixells de paper" 19 Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, pag. 110 a 113.</ref> En aquest etapa també fou Professor de "Economia i Gestió de les Empreses Periodístiques i Audiovisuals" i l'any 1952 Director de l'''Escola Oficial de Periodisme de Barcelona'' escola que durà sis anys. Participà també en els inicis de la revista "[[El Ciervo]]" d'orientació catòlica amb els germans Llorenç i [[Joan Gomis]] i [[Joaquim Xicoy]], que després evolucionà cap a posicions progressistes pel què se'n va retirar.<ref>[http://www.elciervo.es/pdf/Comu_premsa.pdf. Revista "El Ciervo" Dossier: "1951: El mundo donde nació "El Ciervo"]</ref> Per la mateixa època publicava articles al setmanari ultradretà ''El Español'' fins la seva extinció als anys setanta. L'any 1972 va participar en la creació del ''Club Seny Nou'', versió catalana del Club Tácito de Madrid.
En el camp de la política, fou escollit procurador a les [[Corts Espanyoles]] per designació directa de [[Francisco Franco]]. Va ser diputat provincial a Barcelona, i després fou nomenat governador civil d'[[
== Referències ==
|