Fisioteràpia: diferència entre les revisions

Per tant, des d'un punt de vista etimològic, fisioteràpia o physis-therapeia significa «tractament per la naturalesa», o també «tractament mitjançant agents físics». L'[[Organització Mundial de la Salut]] ([[OMS]]) defineix en [[1958]] la fisioteràpia com: «L'art i la ciència del tractament per mitjà de l'exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, [[massatge]] i electricitat. A més, la fisioteràpia inclou l'execució de proves elèctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectació i força muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució».

 

 

* Des de l'aspecte relacional o extern, com «un dels pilars bàsics de la terapèutica, dels que disposa la [[medicina]] per a curar, prevenir i readaptar els pacients; aquests pilars estan constituïts per la [[farmacologia]], la [[cirurgia]], la [[psicoteràpia]] i la fisioteràpia».

La [[història]] de la Fisioteràpia s'ha d'entendre des del conjunt d'actuacions, mètodes i tècniques que de forma personal o col·lectiva s'han basat en l'ocupació dels agents físics dins de situacions historicosocials diferents a fi de promoure la salut. Així, des de l'home primitiu, trobem referències a tractaments naturals o basats en agents físics per a combatre la malaltia associades en un principi a rituals magicoreligiosos. En l'[[antiga Mesopotàmia]], una [[casta]] sacerdotal anomenada ''[[Asu]]'' era l'encarregada de realitzar el tractament mitjançant agents físics i també mitjançant la [[fitoteràpia]]. En l'[[Antic Egipte]], per la seua banda, aquesta funció requeia a la figura dels anomenats "[[Sinu]]", sanadors laics.

 

 

En la [[Precolombina|Amèrica precolombina]], els [[Asteques]] van desenvolupar mètodes terapèutics basats a l'aigua en els seus banys de vapor (temazcalli) de la mateixa manera que els [[Maies]] amb els seus banys de suor (zumpulche). No obstant això, un punt de referència important per al desenvolupament de la fisioteràpia va ser el floriment de la cultura hel·lènica. A partir de [[Antiga Grècia|Grècia]], l'empirisme en el qual s'havia basat fins llavors tot acte terapèutic, deixa pas a un enfocament més racional d'entendre la salut i la malaltia i en conseqüència, del tractament.