'''Zubayda bint DjafarJàfar ibn Abi Djafar-Jàfar al-Mansur''', coneguda com '''Umm DjafarJàfar''' (vers 763 - [[Bagdad]], [[10 de juliol]] del [[831]]) <ref>[[Enciclopèdia de l'Islam]], XI, 591 i 592</ref>fou l'esposa del califa [[Harun ar-Raixid]] i mare del successor [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amin]]. El seu nom verdader fou '''Amar al-Aziz''' (servidora de déu) però fou coneguda com '''Zubayda''' (boleta de mantega) que li va donar el seu avi [[Al-Mansur (abbàssida)|alAl-Mansur]] pel seu aspecte físic. Fou bella i intel·ligent i una de les dones més admirades del seu temps. Patrocinà poetes, savis i musicsmúsics i va dedicar diners a obres públiques especialment a [[la Meca]].
Es va casar amb Harun ar-Raixid el 781/782. El seu únic fill MuhammadMuhàmmad (al[[Al-AminAmín (abbàssida)|Al-Amín]]) va néixer el 787. Sis mesos després una concubina persa va donar a llum a Abd-Al·lah Allah([[Al-Mamun (alabbàssida)|Al-Mamun) que va criar Zubayda al morir la seva mare al cap de poc; aviat se'n va donar compte que Abd Allah-Al·lah era més intel·ligent que el seu fill. No obstant MuhammadMuhàmmad fou designat successor des de 792, però HarunAr-Raixid mostrava preferència per Abd Allah-Al·lah el que la molestava seriosament.
El [[809]] al-AminMuhàmmad va pujar al tron. Quan el 811 va enviar un exèrcit al [[Khorasan (província del califat)|Khorasan]], Zubayda va demanar al general [[Alí ibn Issa]] de que en cas de fer presoner a [[Abd-Al-Mamun·lah (abbàssida)|al-Mamun]]i el tractés amb delicadesa i respecte. Durant la guerra, Zubayda fou humiliada pels [[bagdadís]] rebels (812) i més tard per les tropes khorasànides del general [[TahirTàhir Abuibn lal-Tayyib Dhu'l-Yaminayn|TahirHussayn]] que van ser responsables de la mort d'al-Aminde Muhàmmad (813). No obstant va escriure a alAbd-MamunAl·lah i li va dir que la seva existència la compensava de les pèrdues i es va arribar a una conciliació. Alguns testimonis mostren una relació cordial amb el seu fillastre en els darrers anys de vida.