Fènix (ocell): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de 88.12.134.128 (disc.) a vers. 11819057 de Addbot (disc.) [er:6] |
||
Línia 22:
La Junta militar grega, anomenada el [[Règim dels Coronels]] (το καθεστώς των Συνταγματαρχών), una sèrie de governs militars dictatorials de dretes que governaren Grècia de [[1967]] a [[1974]], usà el fènix en el seu emblema, un soldat de perfil amb el fusell amb la baioneta armada a contrallum davant el fènix, amb la llegenda ΕΛΛΑΣ (''Grècia'') a dalt, sobre un cel blau, i 21 ΑΠΡΙΛΙΟΥ (''21 d'abril''), a baix, en una sanefa negra.
== Símbol nacionalista català ==
[[Fitxer:La_Renaixensa.jpg|thumb|200px|Portada de la revista ''[[La Renaixensa]]'' amb el fènix]]
El '''fènix''' ja era conegut als [[Països Catalans]] a l'[[Edat Moderna]], on apareix representat, i anomenat amb aquest nom, a les [[processó del Corpus|processons del Corpus]] de Barcelona ("Lo Fenix tot sol", 1530), com a símbol de la resurrecció cristiana. Posteriorment, [[Narcís Feliu de la Penya i Farell]] va fer aparèixer el '''fènix''' en el títol del seu tractat regeneracionista polític, econòmic i social ''Fènix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas'', publicat el 1683, l'obra més representativa de la seva època.
Des del segle XIX, el '''fènix''' fou emprat pels primers catalanistes i independentistes catalans com a símbol de l'esperit de construcció nacional després de la derrota.<ref>[http://domini.net/CMC/au fenix/]</ref> És el símbol de la [[Renaixença catalana]] i a l'època, Renaixement. També fou emprat pel grup independentista irlandès [[Sinn Féin]].
Aquest símbol començà a usar-se al Principat de [[Principat de Catalunya|Catalunya]] a la revista «[[La Renaixença]]» (1881-1905), publicada per [[Pere Aldavert]], amb el suport d'[[Àngel Guimerà]] i de [[Francesc Matheu]]. La imitaren altres publicacions catalanistes, com «L'Esperit Català» (1883-1884), l'«Almanach de la campana» (1886), «La Caça de la Perdiu» (1904). De 1910 a 1921 continuà apareixent en una gran varietat de publicacions, no sols independentistes, com «La Veu del Poble» (1921), però la principal fou «[[Renaixement]]».
La representació del '''fènix''' es confongué amb l'àguila usada per [[Marià Aguiló i Fuster]] en algunes de les seves publicacions, procedent de l'escut d'armes del seu primer cognom. Aquesta identificació fou possible pel lideratge d'Aguiló en el moviment representat pel fènix. D'altra banda, el cap del fènix dalt de l'escut nacional dels [[Quatre Pals]] també recorda la [[Vibra]] de la cimera de la dinastia catalana representada de front i, fins i tot, el [[ratpenat]] que en deriva. També recorda l'[[àguila imperial]] de la [[Casa d'Àustria]] (els [[Països Catalans]] i l'[[Aragó]] havien lluitat a la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra d'Ocupació]] o de Successió per l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles III]], identificat amb les [[Constitucions]] pròpies), per bé que l'àguila imperial era bicèfala.
La dècada de 1980 les organitzacions [[Nosaltres Sols]] i [[Estat Català]] recuperen el fènix com a símbol nacionalista català.
El [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] ([[1906]]) usà el lema ''Aixeca't i parla'', referit a la llengua catalana en situació de [[minorització]] per la persecució política dels estats [[Espanya|espanyol]] i [[França|francès]]. Amb aquest lema es produeix una cristianització del símbol del fènix, atès que és inspirat en la resurrecció de Llàtzer dels [[Evangelis]]. Aquest mateix lema ha estat emprat per l'empresa Nike en una campanya contra el racisme (''Stand Up. Speak''), que és difós gravat en dues bandes de silicona entrellaçades, una de blanca i una de negra.
== Cultura popular ==
| |||